Els equinoccis acostumen a ser unes èpoques de contrastos forts i variabilitat marcada a les latituds mitjanes: com una mena de “lluita” entre les masses d’aire fred dels pols i les masses d’aire subtropicals de l’Equador.
Aquests dies Europa es troba afectada per masses d’aire radicalment diferents i oposades: masses d’aire molt fred i zones borrascoses cap a Escandinàvia que contrasten amb estabilitat i una dorsal d’aire càlid a les Canàries, sud peninsular i Xipre.
Aquesta “dicotomia” de masses d’aire implica que l’hivern sigui viu al nord de la península escandinava (Suècia, Finlàndia i Noruega), mentre que l’estiu continuï fent acte de presència a les Canàries, sud de la península Ibèrica i Xipre.
El mapa de temperatures nocturnes és realment espectacular pel que fa als contrastos: -2 ºC a Mierkenis (Suècia), però 28 ºC a Làrnaca (Xipre).
A la península escandinava, la combinació de les masses fredes i les borrasques han donat lloc a precipitació sòlida. Podem veure les primeres nevades de la temporada a través d’imatges que ens ofereix el Norwegian Meteorological Institute.
L’altra cara de la moneda: el mediterrani est i el pròxim orient. Ambient totalment estiuenc, amb temperatures màximes superiors a les normals per l’època.
Per què les masses d’aire fred es troben en latituds tan altes i no poden baixar? Doncs pel nostre “amic” corrent en jet, aquest passadís fort d’aire a capes altes troposfèriques que genera pertorbacions. La branca principal d’aquest corrent es troba en latituds altes i forma un cinturó, des d’Islàndia fins a Rússia, que reté l’aire fred i les borrasques en aquestes latituds.
En segon lloc, l’anticicló potent situat a Centreeuropa impedeix que l’aire fred de latituds altes pugui evacuar-se i despenjar-se cap al sud del continent i el mediterrani.
I Barcelona, quina posició ocupa en aquest trencaclosques?
Doncs bé, nosaltres ens trobem en “terra de ningú”. No estem afectats ni per l’aire fred d’Escandinàvia, però tampoc per les masses d’aire subtropical que estiuegen al mediterrani oriental. Així doncs, podríem afirmar que tenim una sensació mig primaveral aquest cap de setmana a la regió metropolitana de Barcelona.
Aquest cap de setmana ens trobem en una mena de pantà baromètric: pressions més aviat altes, però tampoc anticicló a sobre, i borrasques lluny de casa nostra, sense centres d’acció significatius.
Ara bé, a principis de la pròxima setmana creuarà una dorsal càlida en altura que farà pujar les temperatures diürnes.
