Les nombroses onades de calor que han afectat l’oest d’Europa des de finals de maig, sumades a la persistència de les altes pressions i l’absència de pluges, han donat com a resultat un paisatge rostit, sec com mai arreu.
A Catalunya, tant les valls pirinenques com els prats alpins són grocs o directament marrons, un fet insòlit a l’estiu, una de les estacions tradicionalment més plujoses de l’any.
Les imatges del satèl·lit Terra de la NASA permeten veure amb perspectiva l’aspecte del paisatge actual a Europa.
Anglaterra, “rostida”
El verd hauria de ser tradicionalment el color de l’estiu al Regne Unit, on, tot i que sí que acostumen a tenir puntualment dies de calor forta a l’estiu, la norma és (o era) que hi predominin els dies càlids o de calor moderada, els quals coexisteixen amb el pas de fronts i de ruixats freqüents.
Enguany l’absència de pluja ha estat una constant. Segons l’agència meteorològica Met Office, Anglaterra i Gal·les han registrat el juliol més sec en 190 anys de dades, amb valors de precipitació fins al dia 30 de juliol de menys d’1 litre per metre quadrat a diversos comptats. A banda, la meitat d’Anglaterra i tot Gal·les han patit els efectes de diversos episodis de calor extrema, excepcional, des de finals de maig.
El conjunt del Regne Unit ha registrat el tercer juliol més sec de la història, amb dades des del 1868.
Les imatges inferiors comparen l’aspecte del sud d’anglaterra a finals de juliol del 2024 respecte de l’aspecte a finals de juliol d’aquest 2026.
França, calor extrema i grans incendis forestals
França és una de les zones d’Europa que més està patint els efectes de les onades de calor aquest estiu. La calor extrema ha estat notícia des de finals de maig. Des que va començar l’estiu meteorològic (des de l’1 de juny), i tal com també passa a Barcelona i Catalunya, ja és el més càlid mai registrat a escala de país. La calor d’aquest estiu supera (de moment), i amb escreix, la del 2003, estiu rècord fins ara. La calor extrema i persistent, sumada a la manca de pluja, ha donat com a resultat l’assecament del paisatge.
Les imatges de satèl·lit permeten comprovar que el marró és el color dominant arreu de França, comparable al que acostuma a tenir el centre de la península Ibèrica normalment a l’estiu.
Els grans incendis forestals han estat també una constant arreu de França al llarg del juliol, sobretot cap a la Gironda.
El marró, des del Sàhara fins a Escòcia
Si mirem amb major perspectiva l’aspecte general del paisatge, fent un zoom ampli que vagi des del nord del Marroc i d’Algèria o Tunísia, fins a la latitud d’Escòcia, podem comprovar que el marró és el color dominant. Només el verd de les franges boscoses dels principals massisos muntanyencs de la península Ibèrica, els països de l’entorn dels Alps, així com les àrees boscoses de centreeuropa i de França trenquen una mica aquests tons brunencs.
El mes d’agost serà decisiu alhora d’establir, o no, l’estiu del 2026 com el més càlid mai registrat a moltes regions d’Europa. També caldrà veure si acaba plovent de forma prou general i freqüent per tal que comenci a verdejar el paisatge de mica en mica en algunes zones.
