Un estiu atípic: els Pirineus, de moment, sense tempestes de tarda

Prats i sembrats s’assequen amb celeritat des de fa dies a les valls pirinenques i en altres zones del nord del país a causa de l’absència dels ruixats de tarda. En algunes zones fa més de 15 dies que no hi plou de forma apreciable, un fet molt poc habitual a l’estiu, una de les estacions plujoses de l’any.

Malauradament, si no plou aviat molts arbres caducifolis (roures, freixes, faigs, bedolls, etc.) patiran un fort estrès hídric i acabaran perdent les fulles abans d’hora.

La calor intensa, habitual els darrers anys també als Pirineus, acostuma a veure’s atenuada sovint per la presència de xàfecs de tarda, que contribueixen a rebaixar la temperatura a la tarda i a mantenir el verd de la vegetació.

Alguns xàfecs a partir de dimarts, de moment locals i poc abundants pel que fa a precipitació

Malauradament, fa dies que la presència de les altes pressions i d’un matalàs d’aire càlid i eixut en altura impedeixen que es puguin generar nuvolades de tarda prou potents i precipitacions.

Els mapes del temps albiren una setmana de calor molt intensa a les valls pirinenques, amb registres màxims de més de 35 graus al fons de les valls i de més de 20 ºC a 2.500 metres. També indiquen un lleuger repunt de la inestabilitat a partir de dimarts.

Dimarts, 7 de juliol, s’espera que entre la tarda i el vespre puguin formar-se nuvolades que acabin descarregant gotellades, o alguna tempesta de calor, al Pirineu Occidental. Dimecres, 8, i dijous, 9 de juliol, les tempestes de tarda podrien ser una mica més extenses i abraçar també punts del Prepirineu.

Els models entreveuen encara alguns xàfecs locals de tarda en dies posteriors a causa de la presència d’un petit embossament d’aire fred en altura cap a l’oest de la península Ibèrica. Malgrat això, la incertesa a hores d’ara és elevada i en cap cas es visualitza un episodi general i abundant de precipitacions.

El model de previsió per conjunts centreeuropeu (ECMWF) pronostica la possibilitat de xàfecs de tarda a partir de dimarts a Puigcerdà (veure el gràfic inferior). La incertesa, però, és elevada i els registres de precipitació previstos són força minsos en general.

L’estiu, una estació tradicionalment plujosa als Pirineus i en sectors del nord-est de Catalunya

Segons el Meteocat, les zones amb major nombre de tempestes anuals es troben entre l’oest de la Garrotxa, el Ripollès i l’est del Berguedà i també cap a l’Alta Ribagorça.

La precipitació mitjana de l’estiu supera els 200 litres per metre quadrat a molts sectors dels Pirineus i el Prepirineu, així com de la Garrotxa, Osona i el Lluçanès, tal com es pot comprovar a l’Atles climàtic de Catalunya (font: Meteocat). A més, l’estiu és l’estació més plujosa de tot l’any en molts punts del Berguedà, d’Osona, el Ripollès, el Lluçanès o la Cerdanya.

El canvi climàtic també està afectant el patró de la precipitació a l’estiu als Pirineus

El canvi climàtic està afectant de forma destacada els Pirineus en el cas de la temperatura, però també comencen a veure’s alguns patrons en el cas de la precipitació. Segons el darrer Butlletí d’indicadors de canvi climàtic dels Pirineus del 2024 “totes les estacions de l’any mostren una tendència negativa [disminució] de la precipitació als Pirineus, amb valors més elevats, però sense arribar al nivell requerit de significació estadística, a l’estiu i a l’hivern. L’únic valor de tendència significativa s’obté per a la precipitació de l’estiu a la zona d’influència mediterrània, amb una disminució d’un 25 % (un -3,8 % per decenni) en els darrers 65 anys”.

En aquesta època de l’any és difícil que plogui a Barcelona o a la costa. Paradoxalment, l‘estiu és l’estació més plujosa de l’any a bona part dels Pirineus. L’explicació de la presència de tempestes de tarda als Pirineus, i l’absència a la costa o al prelitoral, rau en el relleu. Només cal una lleugera inestabilitat atmosfèrica perquè puguin generar-se tempestes als Pirineus. La clau són la calor intensa i l’efecte palanca de les muntanyes, les quals afavoreixen el creixement de les nuvolades. Les tempestes descarreguen a l’entorn de la serralada i com a molt assoleixen punts de l’interior o de la serralada Transversal. La costa n’acostuma a quedar al marge.