El Servei de Canvi Climàtic de Copernicus (C3S), gestionat pel Centre Europeu de Predicció Meteorològica a Mitjà Termini (ECMWF), ha fet públic els resultat del balanç de l’estiu del 2026 al continent europeu. Un estiu caracteritzat per onades de calor extremes i condicions de sequera.
Segons el C3S, una mica més de la meitat del continent es va veure exposat a un estrès tèrmic molt intens. Es van registrar temperatures de rècord a bona part d’Europa, sobretot a l’oest del continent, així com valors de temperatura superficial del mar rècord (o gairebé) en moltes zones. A més, els rius europeus van registrar els cabals estivals mes baixos en més de 30 anys.
L’estiu del 2026 ha estat el tercer més càlid registrat al conjunt d’Europa i el més càlid registrat a l’Europa occidental.
L’estiu més càlid registrat a l’Europa occidental
La calor va arribar de forma molt prematura. La primera gran onada de calor va afectar bona part d’Europa a finals de maig, amb valors excepcionalment elevats que es van mantenir durant tot l’estiu.
L’estiu del 2026 ha esta el tercer més càlid registrat fins ara al conjunt d’Europa, però el més càlid registrat a l’Europa occidental, amb una temperatura mitjana de 21,7 ºC, +2,5 ºC per sobre la mitjana del període 1991-2020, que supera el rècord precedent de l’estiu del 2003.
La calor excepcional es va dilatar més que mai, des de finals de maig fins avançat el mes de setembre. La persistència i l’abast geogràfic de la calor també va ser notable: es van registrar 17 dies en els quals almenys el 60 % de l’Europa occidental va tenir temperatures superiors als 30 graus, que superen els 11 dies de l’antic rècord del 2003.
Una altra dada rellevant és que a final de temporada s’havien registrat 41 dies d’estrès tèrmic “fort”, un indicador que fa referència a l’exposició a les persones a riscos greus per a la salut a causa de la calor. A banda, al final de l’estiu el 52 % del continent havia estat exposat a condicions com a mínim “molt fortes”, és a dir, a temperatures de sensació tèrmica de 38 graus o més.
Rius secs, incendis forestals i el mar més calent que mai
Les onades de calor recurrents i la manca de precipitacions a Europa van contribuir a la proliferació d’incendis forestals. Segons el Sistema Europeu d’informació sobre Incendis Forestals (EFFIS), el 2 de setembre la superfície cremada a la Unió Europea quasi duplicava la mitjana del període 2006-2025. Espanya i França van ser les zones més afectades.
La sequera persistent i severa a Europa va implicar que es registressin els nivells més baixos i crítics dels rius des de l’inici de les mesures l’any 1992. Els principals rius europeus van registrar cabals fluvials mínims —o propers al mínim històric— simultàniament. Va ser el cas de rius com el Rin, el Danubi, el Po, el Loira, el Roina o el Sena.
La temperatura de l’aigua del mar també va ser excepcionalment elevada durant l’estiu. Es van registrar temperatures de rècord (o gairebé) a bona part de la costa atlàntica, però també al Mediterrani occidental i central. Les elevades temperatures van anar associades a onades de calor marines fortes o excepcionals.
