L’any 2020 passarà a la història meteorològica com un any plujós i, fins i tot, molt plujós a Barcelona. Ara bé, la dada emmascararà una realitat ben diferent entre el que va passar fins a l’abril i el que ha passat posteriorment.
L’aixeta es va tancar a la primavera
Després d’un inici d’any espectacular i ple de rècords de pluja l’aixeta s’ha tancat. En el cas de l’Observatori Fabra, en els primers quatre mesos de l’any van caure més de 410 litres de pluja, un fet insòlit. Un 66 % de pluja en només quatre mesos.
Però des del maig fins a finals d’octubre el registre queda molt més escarransit. Poc més de 200 litres a l’Observatori Fabra dels prop de 325 que n’haurien d’haver caigut de mitjana. Hem tingut un 33 % menys de pluja del que seria usual.
L’índex de precipitació estandaritzada ho reflecteix perfectament
L’índex de precipitació estandaritzada (IPE) quantifica la disminució o augment dels recursos hídrics. En el cas de Catalunya, el Meteocat els elabora mensualment. En aquests mapes queda ben palès el canvi de situació hídrica que hem tingut aquest any.
En aquest cas es veu perfectament la diferència entre períodes. Si prenem com a mesura el darrer any (els darrers 12 mesos) queda clar que, de sequera, no se’n veu enlloc i que ha plogut molt més del que s’esperava.
Ara bé, la cosa comença a canviar si prenem com a període temporal els darrers sis mesos (des del maig fins l’octubre). Tot i mantenir una certa normalitat a bona part del territori, el cert és que ja trobem indrets que comencen a viure un estrès hídric més marcat.
I, tot i això, pantans plens a vessar
Però aquest inici d’estrès hídric de moment només es nota a les condicions d’humitat en el sòl i en alguns trams de la vegetació, més sensibles als canvis de comportament pluviomètric en un espai més curt de temps.
Per contra, pantans i aqüífers tenen una resposta molt més lenta a aquests canvis, i encara arrosseguen un estat de salut immillorable gràcies a les grans pluges de finals del 2019 i principis del 2020.
Així, el conjunt d’embassaments del sistema Ter-Llobregat estan gairebé tots plens, amb l’excepció de Sau, que està a un gens menyspreable 69 % de capacitat total. Una situació totalment diferent a la de l’any passat, quan tot just sortíem d’una situació de prealerta per sequera.
Queda clar que encara som lluny de tornar-hi, però cal recordar que les sequeres sempre seran un “mal” endèmic en un clima mediterrani com el nostre, marcat per l’enorme variabilitat pel que fa a les precipitacions i capaç de deixar-nos veure en un mateix any les dues cares de la moneda.
