Els embassaments que abasteixen la ciutat de Barcelona estan en ple tècnic. Aquest 31 d’agost acabarà l’estiu meteorològic per donar pas l’endemà, a la tardor meteorològica. L’estació de l’any més eixuta a moltes contrades, tot i que és cert que en el cas dels Pirineus en alguns casos es tracta del moment més plujós de l’any. Bon moment per fer balanç dels recursos hídrics a casa nostra.
Després del desgel primaveral, els embassaments, que venien a principis d’any d’una situació de prealerta perquè l’aigua emmagatzemada amb prou feines superava el 40 %, es van omplir de cop. El sistema Ter- Llobregat fregava el ple a finals de primavera i, després de l’estiu, gairebé no ha notat més que un petit descens de les reserves hídriques.
Les tempestes recurrents de l’estiu, amb aiguats i amb quantitats molt importants de precipitació al Ripollès i el Berguedà, capçaleres del Ter i el Llobregat, han contribuït a mantenir els pantans en aquest gairebé “ple tècnic”.
Segons les dades de l’ACA, la Llosa del Cavall i St. Ponç estan avui plens a vessar, Susqueda i la Baells en ple tècnic i Sau, el campanòmetre que marca la sequera catalana, a un gens menyspreable 84 %. Unes dades magnífiques quan comença la que és, a moltes comarques catalanes, l’estació de l’any més plujosa: la tardor.
Malgrat tot, no a tot arreu es respira la mateixa alegria. El pantà de Boadella a l’Empordà es manté en un discret 43 % de la seva capacitat màxima. Encara més greu és la situació dels embassaments tarragonins. Riudecanyes supera per poc el 30 %, però és el pantà de Siurana el que té la situació més crítica de tots, amb només un 14 % d’aigua emmagatzemada.
Globalment la situació és més que bona. A l’entorn barceloní, excel·lent, atès que els embassaments que ens donen aigua són ben plens. Però la realitat és que convé que plogui, especialment a l’Empordà i les comarques tarragonines, on la situació és molt més complicada.
