16 estanys de tot Barcelona són els protagonistes del projecte Climablue, que compara els estanys o basses que s’han naturalitzat amb els que tenen aigua clorada. Es tracta d’una investigació que toca diverses disciplines per veure com els estanys amb fauna i flora de la ciutat poden ajudar amb la resiliència climàtica. El projecte està liderat per la Universitat de Barcelona (UB), en col·laboració amb la Universitat de Granada, l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i l’Institut d’Investigació Sanitària Biogipuzkoa i compta amb el finançament de l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació La Caixa. Les mostres ja s’han pres i ara toca analitzar-les al laboratori. Els primers resultats veuran la llum a finals de 2026 però la investigació s’allargarà fins al 2018.
Què és un estany naturalitzat?
És un estany que s’ha adaptat per convertir-lo en un ecosistema autosuficient i equilibrat, reduint els elements artificials i evitant els productes químics com el clor. Per fer-ho s’afavoreix la flora i la fauna autòctones, com ara amfibis, insectes i ocells, i es manté l’aigua neta amb processos biològics com ara la biofiltració. El projecte Climablue estudia vuit estanys que s’han naturalitzat i vuit que tenen aigua clorada.
Granotes en diverses fases d’evolució trobades a l’estany naturalitzat del Turó Park
Què són les tendes d’emergència?
Per als curiosos que hagin vist unes tendes de campanya parades sobre un estany o una bassa de la ciutat i no hagin entès què eren, aquí tenen la resposta: es tracta del que els biòlegs anomenen tendes d’emergència i no tenen res a veure amb el 112, sinó amb la biodiversitat. “Col·loquem les tendes al vespre per poder controlar l’emergència dels insectes que passen a la fase adulta“, explica Sílvia Gómez, biòloga i tècnica de suport en la recerca del projecte Climablue. “Venim als matins per veure quins insectes estan emergint de les basses. Llavors obrim les tendes i, amb uns xucladors, amb unes tècniques que utilitzem, mirem quina diversitat surt de la bassa”. Per altra banda, també estudien la biodiversitat terrestre, que viu fora de l’estany. “Volem veure si tenir estanys naturalitzats fa que hi hagi una major biodiversitat al sistema terrestre, a les plantes de l’entorn”, explica a l’Infobarris Daniel von Schiller, professor agregat a UB i coordinador del projecte Climablue.
El projecte Climablue analitza la biodiversitat dels estanys i els entorns
Les libèl·lules, el millor antimosquits
Les libèl·lules són alguns dels insectes que més han trobat en aquestes tendes d’emergència, especialment en les que han col·locat en estanys que s’han adaptat perquè s’assemblin més a un espai natural. Al Turó Parc hi han capturat la libèl·lula emperador, que és indicadora del canvi climàtic. Provinent d’Àfrica, amb l’augment de la temperatura s’ha anat expandint per tot Europa en les últimes dècades i s’ha convertit en l’espècie més gran del continent. “Tenen una sèrie de propietats que les fan úniques: pràcticament no han canviat en milions d’anys i són un dels depredadors més eficients que existeixen al planeta, o sigui que no hi ha millor antimosquits que tenir libèl·lules a prop”, explica Manuel Pinilla, que està acabant el doctorat a la UB i treballa per al projecte Climablue.
Un projecte que va molt més enllà de la fauna
El projecte d’investigació també analitza l’estat químic de l’aigua i com la ciutadania en percep la qualitat. “Pot arribar a un punt que aquí, si no hi fas un tractament de l’aigua, et creixin moltes algues i hi hagi una queixa dels veïns, perquè aparentment tens una aigua que està verda, que pot arribar fins i tot a fer una mica de pudor”, explica Lídia Caña, biòloga i tècnica de suport del projecte. “Quant a biodiversitat, però en el sentit ecològic, portarà molts més beneficis“, conclou.
Riscos sanitaris i microclimes
Un altre punt destacat de la investigació són els riscos sanitaris: volen descobrir si els virus i bacteris que transmeten malalties són més abundants en sistemes naturalitzats o en fonts que contenen clor. I, finalment, un altre àmbit clau: mesuren la temperatura des de diferents punts per saber com aquests estanys poden ajudar a regular-la i reforçar la resiliència climàtica de Barcelona. “Utilitzant imatges de satèl·lit i alguns models informàtics de gran escala podem veure si aquests estanys, juntament amb la vegetació dels parcs, contribueixen a fer baixar la temperatura i generar refugis climàtics“, explica Von Schiller.
