Les onades de calor marines estan transformant la Mediterrània occidental. És la principal conclusió d’un estudi de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), que posa de manifest que aquests fenòmens extrems ja comencen a ser la pauta i no pas l’excepció.
Més freqüents i intenses
Una onada de calor marina és, a grans trets, un episodi en què la temperatura de l’aigua és excepcionalment elevada, almenys, durant cinc dies. És un fenomen que també es descriu per la durada, la intensitat, l’evolució en el temps i l’extensió que ocupa al mar.
Segons l’estudi, en les últimes dècades han crescut la freqüència, la durada i la intensitat d’aquests fenòmens, a causa de l’escalfament global. També concreta que en els darrers 10 anys han ocupat el 60 % de l’àrea mediterrània occidental.
La investigadora de l’ICM-CSIC i coautora de l’estudi Camila Artana explica que han “detectat increments de temperatura més grans respecte de l’habitual”, però assenyala que “les onades de calor assoleixen les temperatures absolutes més altes en àrees com el mar d’Alborán i el d’Algèria“.
Artana conclou que l’augment de la temperatura marina “genera un estrès tèrmic crític per a moltes espècies” del medi.
Impacte en la fauna
“Les onades de calor reconfiguren ecosistemes sencers”, apunta l’investigador de l’ICM-CSIC i coautor de l’estudi Francisco Ramírez. De fet, destaca que l’estrès tèrmic té “afectacions directes i indirectes en les interaccions entre espècies”, és a dir, en la cadena alimentària o tròfica. En una cadena, cada baula té un lligam amb l’anterior i el posterior. I, en aquest cas, les afectacions no són immediates, sinó a mitjà o llarg termini.
Així, segons Ramírez, “les espècies de nivells tròfics baixos [espècies petites com fitoplàncton i zooplàncton] presenten alteracions ràpides” i això, al cap d’uns mesos, tindrà afectació “en les espècies de nivells tròfics més alts”, com peixos i aus.
Declivi de la pesca
La coautora de l’estudi i investigadora de l’ICM-CSIC Marta Coll posa sobre la taula les repercussions “sobre algunes espècies de gran interès comercial” per al sector pesquer. És el cas del lluç i la sardina, per la qual cosa, apunta, cal una “gestió més proactiva” per evitar el patiment de les espècies més vulnerables i garantir, per tant, “assegurar les captures i protegir l’economia pesquera”.
Entre les propostes, en l’estudi es recull “la protecció d’àrees marines clau, per evitar-ne la sobrepesca i disminuir la contaminació“, explica Coll, per “augmentar la resiliència dels ecosistemes i de les activitats humanes que en depenen”, conclou.
