La situació meteorològica ha vingut marcada per l’arribada d’un embossament d’aire fred molt potent a les capes altes atmosfèriques amb valors de fins a -35 ºC al nucli a 5.500 metres d’alçària.
Aquest despenjament de la borrasca freda en altura s’ha produït per la configuració sinòptica a nivell europeu, marcada per un potent anticicló entre les Illes Britàniques i la península escandinava i un centre de baixes pressions al mediterrani central. Entremig, s’ha gestat un passadís “perfecte” perquè l’aire fred pogués moure’s i arribar fins a Catalunya.
Aquesta gran bossa freda en altura ha vingut determinada també per un despenjament del corrent en jet fins a les nostres latituds, amb una branca descendent amb vents del nord nord-oest a la península Ibèrica, i una branca ascendent amb vents del sud-oest al nord d’Àfrica, entre Algèria, Tunísia i Líbia.
A banda de la configuració sinòptica en altura, també cal destacar les condicions locals i la “radiografia” a capes baixes troposfèriques. Ahir a la tarda teníem una situació de convergència de vents al prelitoral, Catalunya Central i Prepirineu. Per una banda, vents del nord-oest en altura i capes mitges, i per altra, vents d’origen marítim (del sud-est) que entraven des del mar i xocaven precisament en aquests indrets. A més, aquests vents a capes baixes han aportat la humitat necessària per fer funcionar aquesta maquinària convectiva de ruixats i tempestes.
El resultat de la combinació entre l’embossament d’aire fred, la convergència de vents en superfície i l’efecte palanca de les muntanyes del prelitoral i el Prepirineu van originar la formació de ruixats i xàfecs, amb una cota de neu que va baixar en alguns casos cap als 600/700 metres.
Si us hi fixeu, el moviment dels ruixats i xàfecs tenia una direcció nord-oest (NW) a sud-est (SE), perquè es regeixen pel dinamisme de vents en altura, és a dir, el flux o el corrent a capes altes marca el camí que seguiran les precipitacions, independentment dels vents que hi hagi a capes mitges i baixes. En aquest cas, a capes altes teníem vents del nord-oest: un corrent associat a la part davantera de la bossa freda.
S’han produït nevades al Berguedà, Lluçanès, Montseny, Moianès, Guilleries-Collsacabra, Sistema Transversal, Sant Llorenç del Munt i la Mola o Montserrat amb cotes d’entre els 700 i 800 metres. En general han estat enfarinades de ben poc gruix, tot i que a Muntanyola, a Osona, s’han acumulat 8 cms i a la cota 1.500 del Montseny, fins a quatre dits.
Turo de l’Home i les Agudes blancs. SrLluisTomas 
Montseny nevat des d’Osona. Pep Carol. 
Montseny des de Centelles. Pau Bosch. 
Montseny nevat des de Centelles. Joanamatey. 
Nevada al Montseny des de Viladrau. Eliseu Vilaclara 
Montseny enfarinat des de Sta Maria de Palautordera. Eduard Cullell.
