Els embassaments de les conques internes de Catalunya perden més aigua de la que hi arriba un mes després. Les pluges de la tardor han comportat 30 dies seguits de guany, però amb la manca de pluja a les capçaleres dels rius aquest novembre ha arribat el punt d’inflexió.
Embassaments a tocar del 35%
Finalment, la pluja caiguda durant la tardor —molt especialment durant les danes de finals d’octubre i principis de novembre— haurà servit per fer enfilar els embassaments a tocar de la marca del 35%, però sense arribar-hi.
Aquest dimarts els embassaments de les conques internes acumulaven un total de 239 hm³ d’aigua, un 34,4 % del total. Ja no arribarem més amunt, si més no fins que no torni a ploure amb alegria, un fet que no sembla que hagi de passar com a mínim fins al desembre.
La situació és clarament millor que la de fa només un any, quan per aquestes dates només hi havia emmagatzemats 126 hm³ d’aigua, un 18,1 % del total, però encara no és prou òptima com per tornar a la normalitat.
Malgrat tot, cal celebrar que la primavera i la tardor d’aquest 2024 no han fallat a la cita amb la pluja i que hem sortit de les dues estacions molt millor de com hi vam entrar. Les dades actuals gairebé doblen les reserves de fa un any. Continuem en nivells baixos, però amb una situació que permet afrontar els propers mesos amb més garanties.
En pèrdues diàries des d’aquest dilluns
La pluja caiguda durant les darreres setmanes ha permès encadenar 30 dies seguits de guany ininterromput. Un mes sencer en què ha entrat més aigua de la que n’ha sortit als embassaments, un fet que s’ha trencat aquesta setmana.
El guany total d’aquest mes ha estat de 48,2 hm³, aproximadament l’aigua que hi ha ara mateix al pantà de Sau, al 27,7 % de capacitat total i, de nou, buidant aigua cap al pantà de Susqueda.
La pèrdua diària, de moment, és molt poc important (només unes centèsimes) però posa de manifest que el terreny ja s’ha eixugat.
I, ara, l’hivern, l’altra estació seca
La tardor meteorològica acabarà el 30 de novembre i res fa pensar que plourà en el que queda de mes.
Encetarem, doncs, l’hivern climàtic, l’estació de l’any més seca a casa nostra després de l’estiu. La manca d’insolació i una menor demanda d’aigua respecte de l’estiu fan que la situació sigui totalment diferent de la que s’afronta en acabar la primavera, però és cert que l’hivern, exceptuant alguns anys concrets, no acostuma a ser una època de l’any especialment propícia per als temporals de pluja.
A més a més, les projeccions estacionals (amb una fiabilitat limitada) insinuen un hivern sec.
Queda clar que les dades actuals permeten encarar l’hivern amb garanties, però ens convindria una primavera novament plujosa per encarar l’estiu de l’any vinent com cal. Alguns hiverns ens han portat també pluja abundant. Sense anar gaire lluny, farà només cinc anys del Gloria, que va omplir embassaments fins dalt de tot. No és la tònica però mai se sap si l’hivern d’enguany pot ser l’excepció que necessitem per omplir els embassaments una mica més.
Sigui com sigui, el 2024 haurà estat un any pluviomètricament normal o, fins i tot, humit en algunes comarques, un fet remarcable després dels darrers tres anys excepcionalment secs que hem tingut.
