(ACN/Redacció) Els embassaments del sistema Ter-Llobregat han duplicat les reserves d’aigua en el darrer any. Quan el govern va decretar l’emergència per sequera, el febrer del 2024, els cinc pantans que abasteixen prop de sis milions de persones estaven a poc més de 16 % de capacitat, una xifra que contrasta amb la que hi ha ara. Tot i que l’episodi de sequera no ha conclòs, hi ha 206 hm³ d’aigua, gairebé el 34 %. Un 2024 pluviomètric “normal” i l’estalvi d’aigua per les restriccions han alleujat la situació.
Primavera i tardor plujoses
Les pluges de la primavera van situar els embassaments dels rius Ter i Llobregat novament al 25 %, quan tot just dos mesos enrere havien tocat fons —al llindar del 15 % de capacitat— i van permetre aixecar aquest nivell d’emergència per passar al d’excepcionalitat. Al juliol, l’executiu va acordar rebaixar encara més les restriccions per sequera, fins al nivell actual d’alerta, en 118 municipis de la capçalera del Llobregat, la capçalera del Ter i la zona del Llobregat mitjà. Els nous episodis de pluja de la tardor han permès remuntar la baixada de reserves dels mesos d’estiu i que el 2025 s’afronti en una situació menys extrema que la de fa un any.
El cas particular de Sau
El de Sau és un cas particular. La connexió amb el pantà de Susqueda n’ha condicionat el nivell de reserves al llarg de la sequera. Fa un any el pantà lluïa al 4,7 % de capacitat, en part per la decisió de l’ACA de transferir les reserves que hi havia cap a Susqueda i mantenir la qualitat de l’aigua. Però, malgrat la remuntada general dels embassaments del Ter-Llobregat, a partir de juliol el pantà ha tornat a recular. Al novembre tornava a baixar-ne la capacitat i des d’aleshores el descens ha estat dràstic, fins al 7,3 %.
En canvi, aquest mateix període Susqueda ha seguit la tendència inversa i ha tornat a recuperar reserves i actualment s’apropa al 40 %, amb 88 hm³ d’aigua, el doble que fa un any.
Darnius Boadella, encara al 17 %
En aquest context de millora generalitzada de les reserves a les conques internes, l’embassament que més tímidament ha crescut és el de Darnius Boadella, a l’Alt Empordà. Segueix per sota del 20 % (era al 12 % fa un any), i ha guanyat poc més de 3 hm³ d’aigua. La manca de pluja abundant a la zona ha obligat el govern a elevar les restriccions per sequera i a mitjans de gener va decretar l’emergència a 22 municipis de l’Alt Empordà.
Episodis de pluja destacats
Després de setmanes i mesos sense pluja generosa, finalment, a principis de març Catalunya va viure dues tongades de precipitació extensa. La primavera va continuar generosa en ruixats i, particularment, el 29 d’abril va esdevenir el més plujós al conjunt de Catalunya des del 23 de novembre del 2021.
Després de l’estiu, la pluja va tornar a principis de setembre i a finals d’octubre. L’episodi es va allargar fins al 8 de novembre i van ser les dues setmanes més plujoses des del gener de l’any 2020 al conjunt de Catalunya, amb acumulacions de més de 100 mm a la majoria de comarques i més de 200 mm en sectors de la meitat sud del litoral i prelitoral.
