La neu caiguda als Pirineus continua amb valors molt per sota del que és habitual. Actualment, si no canvien les coses, la fosa de neu amb prou feines s’arribarà a notar a les reserves hídriques de les conques internes. A les capçaleres del Ter, Llobregat i el Cardener només hi ha una fina capa de neu que seria del tot insuficient.
Rius amb règim pluvionival
Pot semblar que la nevada ha estat important durant la segona meitat del gener, però el cert és que els registres de gruix acumulat a les diferents estacions de mesura de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), AEMET, així com del Servei Meteorològic de Catalunya són més que discrets.
I són especialment discrets al Pirineu Oriental i el vessant sud dels Pirineus, que constitueixen les capçaleres dels rius Ter, Llobregat i Cardener, que abasteixen d’aigua Barcelona i l’àrea metropolitana.
Aquests rius tenen un règim anomenat pluvionival. El seu cabal depèn en bona part de la pluja, però, en una petita part —especialment en primavera—, la neu caiguda durant l’hivern pot ajudar a fer pujar el cabal i augmentar el volum dels embassaments.
No és el cas, de moment, d’aquest hivern.
Amb prou feines 10 cm als vessants sud
El cas és que els gruixos de neu acumulats són escarransits (fora del que són estrictament les pistes d’esquí, on trobem més gruix per la neu produïda) i queden clarament per sota del que és habitual.
A l’estació nivometeorològica de Núria no s’hi arriba als 10 cm de neu: 7 cm, segons la dada de l’estació automàtica del Meteocat en un registre que, amb data 1 de febrer, queda superat per més del 70 % dels hiverns passats.
La situació és gairebé calcada a l’estació nivometeorològica de Pastuïra, situada també al Ripollès i a la capçalera del Ter-Freser, que avui dia té la seva marca en poc més de 10 cm de neu.
Una mica millor al Port del Comte i la cara nord del Cadí
Tot i que la situació no és tampoc per tirar coets, els gruixos acumulats són una mica més decents al Port del Comte (capçalera del Cardener), on l’estació automàtica del Meteocat marca aquest primer de febrer un gruix de 17 cm a 2.300 m d’altura (gairebé al cim).
La situació millora a la cara nord del Cadí, on el Meteocat hi registra 50 cm de neu al Prat d’Aguiló (2.150 m d’altura). En aquest cas sí, amb un gruix considerable i amb valors habituals d’aquestes dates, però amb un gran inconvenient pel que fa a l’aportació d’aigua que comporti. I és que la cara nord del Cadí aboca les seves aigües al riu Segre, per la qual cosa no tindrà cap incidència als embassaments de les conques internes.
A la cara sud de la mateixa serralada hi ha una situació clara de manca de neu i només s’entreveu neu contínua a les cotes més altes i en algunes cara nord de les estivacions prepirinenques. Unes reserves que tampoc no fan pensar en un augment evident del cabal (en aquest cas) del riu Llobregat.
Evaporació i infiltració també juguen en la fosa de la neu
Per acabar-ho d’adobar, no tota la neu que veiem finalitzarà en forma líquida als rius i, més tard, als embassaments. A l’escàs gruix que tenim encara s’hi han de restar l’evaporació i sublimació (passar de sòlid a gas directament) causada pel sol i la baixa humitat així com la infiltració d’aquesta neu fosa en forma d’aigua al terra del bosc.
Una part d’aquesta infiltració quedarà al subsol i una altra part també a les aigües subterrànies. Però només una part de la neu acabarà als rius on, per escorrentia superficial, acabarà, aleshores sí, als embassaments.
La primavera serà crucial
Amb els embassaments a només el 29% de capacitat i amb una pèrdua d’aigua que s’ha accelerat fins a prop dels 0,5 hm3/dia, la pluja i la neu que pugui caure en els propers quatre mesos marcarà el futur d’una sequera que, des del punt de vista pluviomètric, ha batut diversos rècords a Barcelona.
Queda el cartutx de la primavera (una de les èpoques de l’any teòricament més plujoses a casa nostra) per parar el cop i fer matalàs en unes reserves hídriques que, o pugen sensiblement abans d’arribar l’estiu o faran que l’estació amb més demanda d’aigua i evaporació de l’any (l’estiu) sigui especialment difícil de gestionar pel que fa a la manca de reserves disponibles.
