Queden pocs dies per al gran eclipsi de sol que veurem a Catalunya i que no es tornarà a repetir fins d’aquí més de 150 anys. El 12 d’agost fa molt de temps que és a l’agenda de tothom, però el cel ens obsequiarà amb un altre espectacle, nocturn, ja més conegut: les Llàgrimes de Sant Llorenç.
La millor nit de Perseids dels darrers anys
Aquest any, a més, hi ha un afegit important en el pic dels Perseids i és que no hi haurà lluna. El dia 12 és dia d’eclipsi, per tant, dia que la lluna, el sol i la Terra s’alineen. La Lluna, per tant, hi serà de dia.
De nit, en canvi, tindrem Lluna nova i la lluna quedarà tota la nit per sota de l’horitzó.
Bona notícia per poder gaudir de les Llàgrimes de Sant Llorenç, donat que es treu del cel un element lumínic que, en cas de lluna plena, en dificulta la visibilitat.
Caldrà veure els propers dies si els núvols fan o no acte de presència que són, ara per ara, l’únic entrebanc que es podrien trobar tant l’eclipsi com els Perseids.
Les restes d’un cometa
Els Perseids són restes de partícules del cometa 109P/Swift-Tutte, que cauen en forma de pols i sorra a la Terra. Quan el nostre planeta travessa l’òrbita del cometa, les partícules de pols es cremen en xocar amb les capes de l’atmosfera i s’originen unes esteles il·luminades i brillants ben visibles en la foscor de la nit.
És una pluja d’estels que ja s’ha iniciat fa dies, però que tindrà el seu màxim la nit del 12 al 13 d’agost, just després de l’eclipsi total. D’aquesta manera, qui vulgui, pot aprofitar per gaudir de dos grans plans astronòmics en una mateixa sortida.
Cap a on mirar i quina és la millor hora per veure’ls?
La pluja d’estels dels Perseids, o les conegudes Llàgrimes de Sant Llorenç es podran veure ben bé fins al 24 d’agost, però amb el màxim la nit de l’eclipsi, quan es podran arribar a veure fins a 100 meteors per hora.
Per poder-les localitzar, cal mirar cap a l’horitzó nord-est. A primera hora de la nit, molt a prop de l’horitzó. De matinada, més amunt, fins gairebé haver de mirar sobre el cap abans no surti el sol.
Els millors llocs sense contaminació lumínica
Per contemplar la pluja d’estels dels Perseids no és necessari l’ús de prismàtics o telescopis i, per descomptat, tampoc calen ulleres de protecció.
La clau és allunyar-se cap a un punt fosc i, en la mesura del possible, amb la menor interferència de llum artificial. La constel·lació de Perseu està orientada cap al nord-est i a mesura que avança la nit va guanyant altura. De totes maneres, el més recomanable és estirar-se a terra per tenir una visió vertical i panoràmica del cel. Així no ens en perdem cap detall.
La contaminació lumínica de la ciutat pot resultar ser un gran inconvenient per gaudir de la pluja d’estels, fins i tot a punts perifèrics a la vora de Barcelona.
A banda de l’observatori astronòmic del Montsec, el municipi d’Albanyà o el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que es troben al podi com a punts estratègics d’observació astronòmica de Catalunya, hi ha algun racó amagat pròxim a Barcelona per fer-hi una escapada. El massís de Garraf i la zona de l’Ordal és una primera bona opció relativament a prop de la ciutat. Un pèl més lluny quedarien els parcs naturals de Montserrat, Sant Llorenç del Munt i l’Obac i el Montseny.
Enguany, però, cal tenir en compte també la totalitat de l’eclipsi, que es donarà només de la línia Lleida-Vilanova i la Geltrú cap el sud, per trobar un lloc ideal per veure tots dos fenòmens.
