El 16 % de la població metropolitana (unes 526.000 persones) viuen en zones amb alta vulnerabilitat a la calor. Entre les zones més afectades hi ha diversos districtes de Barcelona com Nou Barris, Ciutat Vella i Sants-Montjuïc. Ho diu l’estudi ‘La calor en un futur: Índex de vulnerabilitat al canvi climàtic’, encarregat per l’AMB.
L’estudi detalla també en un mapa quins són els barris amb més vulnerabilitat i els que menys. Són aquests:
- Ciutat Vella: el Raval i la Barceloneta.
- Nou Barris: zones de Ciutat Meridiana, la Prosperitat i el Turó de la Peira.
- Sants-Montjuïc: Sants-Badal, Sants i el Poble-sec.
- Sant Martí: el Besòs i el Maresme.
- Sant Andreu: la Trinitat Vella.
- Horta-Guinardó: el Carmel i alguna zona de Torre Baró.
- Gràcia: la Vila de Gràcia.
Raons per considerar vulnerable
Les zones es consideren vulnerables perquè hi ha poca presència de verd i hi ha una elevada densitat de població. Habitualment són àrees que concentren llars amb rendes baixes i sense estudis universitaris, en què predomini també gent gran que viu sola, llars amb dones grans i població estrangera provinent de països en desenvolupament.
L’estudi apunta que hi ha factors que ajuden a reduir la vulnerabilitat com l’abundància de les zones verdes urbanes o la presència d’habitatges de nova construcció. Hi ajuda també la influència marítima i per això els barris de la façana marítima de Barcelona no tenen projeccions tan elevades d’augment de temperatures diürnes.
Quines són les polítiques per reduir la vulnerabilitat?
L’informe apunta polítiques per reduir la vulnerabilitat climàtica i mitigar els efectes dels episodis de calor extrema:
- Promocionar el verd urbà i protegir els espais naturals.
- Promocionar infraestructura blava, com fonts, punts d’aigua, intervencions en terrats, parets i paviments.
- Rehabilitació energètica dels habitatges.
- Polítiques de benestar social per reduir desigualtats pel que fa a l’accés a l’aigua i l’energia.
- Augmentar la cobertura dels refugis climàtics.
- Promoció de les comunitats energètiques amb instal·lacions d’energies renovables de proximitat.
