Aquests dies celebrem com una autèntica victòria l’arribada de l’ambient hivernal. Un fred que ha arribat més tard, que cada cop dura menys i que cada vegada ens deixa valors de temperatura mínima més elevats. L’ambient que fins fa poques dècades era ben normal s’està convertint darrerament en cada cop menys habitual.
Baixar de 5 ºC, cada cop més difícil
En el cas de l’Observatori Fabra, baixar dels 5 ºC és cada cop més complicat. Un registre que fins entrada la dècada dels 80 passava de mitjana la meitat de dies de l’hivern està quedant reduït a poc més d’una quarta part.
De fet, trobem fins i tot anys en què amb prou feines alguns dies s’ha aconseguit baixar algun cop d’aquesta marca de 5 ºC. En aquest sentit destaquen els hiverns del 1989-1990 i el 2019-2020, en què només es va aconseguir quedar per sota dels 5 ºC en sis ocasions.
Trobar hiverns amb 15 dies o menys que quedin per sota del 5 ºC ha estat un fet gairebé inèdit en el segle XX. Només l’hivern del 1989-1990 va aconseguir-ho en el segle passat, mentre que en els darrers 24 anys ha passat en fins a sis ocasions. El darrer cop va ser l’hivern passat, el 2023-2024, amb només 11 dies a menys de 5 ºC.
El descens, en termes absoluts, és de prop de 15 dies i passen de superar els 40 dies a quedar-se a tocar dels 25 dies en els 90 dies que té l’anomenat hivern climàtic, que comprèn els mesos de desembre, gener i febrer.
Baixar dels 0 ºC, una espècie en perill d’extinció
Com era d’esperar, amb aquest descens dels dies amb menys de 5 ºC també baixen els dies que glaça a l’Observatori Fabra, és a dir, els dies amb mínimes inferiors als 0 ºC que estan passant a ser un petit reducte on abans era relativament freqüent.
En aquest sentit, la gràfica també és contundent. Hem passat de tenir una mitjana d’uns vuit dies per hivern amb mínimes de menys de 0 ºC a tenir-ne només dos.
Els hiverns sense glaçades han passat de ser molt poc freqüents fins a la dècada dels 70 (10 dels primers 66 anys de la sèrie) a ser més recurrents a partir de la dècada dels 80 i ja fa més de 10 anys que no tenim un hivern amb més de 10 dies de glaçada, des de la darrera gran onada de fred siberià el febrer del 2012.
Les mínimes de l’hivern, cada cop més altes
Menys dies de fred queden traduïts també en pics de fred cada cop més modestos.
A les cada cop més infreqüents glaçades, s’hi suma que cada cop tenen uns registres més propers als 0 ºC. Dels 33 hiverns en què la mínima absoluta ha quedat per sota dels -3 ºC, només dos són del segle XXI i la gran majoria (27) són previs al 1970.
En altres punts de la ciutat, les mateixes conclusions?
Tot faria pensar que a la trama urbana es repetiria el mateix patró que a l’Observatori Fabra, però el cert és que les Corts, amb una sèrie no tan llarga (des del 1987) no mostra una tendència clara cap a una pèrdua de dies de fred ni tampoc cap a un pic mínim més baix.
En tot cas, en tractar-se d’una una sèrie més curta, pot comportar en aquest cas una manca d’informació prèvia que ens pot dificultar treure una conclusió clara d’aquest observatori en concret.
El cas de l’aeroport del Prat és diferent. Amb una sèrie molt més dilatada (des del 1950) marca un augment de la temperatura molt semblant al de l’Observatori Fabra i una disminució marcada dels dies amb temperatures mínimes inferiors als 5 ºC.
