Els dies s’escurcen. No n’hi ha dubte. Qui més qui menys quan surt al carrer aquests dies nota que els vespres ja no són el que eren i els més matiners, que les albades s’acosten ja cada vegada més a les set del matí.

La reducció més important, als matins

I és que en el nostre camí inexorable cap a l’hivern, avui marquem una cita important. Acabem de perdre més de dues hores de sol en el còmput global respecte al solstici d’estiu, moment en què el dia és més llarg, amb 15 hores i 10 minuts de sol.

Concretament, aquest dijous ja hem perdut una hora i onze minuts de sol als vespres i una hora i vint-i-sis minuts a primera hora del matí. El sol marxa ja al voltant de les 20 h (quan al solstici d’estiu ho va fer a tocar de les 21.30 h) mentre que la sortida de sol d’aquest dijous ha estat a les 7.28 h (quan el dia 21 de juny l’albada va ser a les 6.18 h)

 

Mitja hora més de pèrdua a finals de mes

I els dies continuaran escurçant-se i cada vegada més ràpidament. A mesura que ens apropem a l’equinocci (el proper 23 de setembre) és quan la pèrdua de sol per dia és més acusada. L’últim de setembre ja haurem perdut 16 minuts més de claror al matí i un quart d’hora més de llum als vespres.

Aquell dia (el 30 de setembre), el sol marxarà ja a les 19.39 h i l’albada serà a les 7.44 h i en total ja haurem perdut 3.16 hores des de l’inici de l’estiu.