Els dies s’escurcen. No hi ha dubte. Qui més qui menys quan surt al carrer aquests dies nota que els vespres ja no són el que eren i, els més matiners, que les albades s’acosten ja cada vegada més a les set del matí.

La reducció més important, als matins

I és que en el nostre camí inexorable cap a l’hivern, avui marquem una cita important. Acabem de perdre en total una hora de sol en còmput global respecte al solstici d’estiu, moment en què el dia és més llarg, amb 15 hores i 10 minuts de sol.

Concretament ja hem perdut 26 minuts de sol als vespres i 34 minuts a primera hora del matí. Una hora justa. El sol marxa ja al voltant de les 21 h (quan al solstici d’estiu ho va fer a tocar de les 21.30 h) mentre que la sortida de sol d’aquest dijous serà ja a les 6.53 h (quan el dia 21 de juny l’albada va ser a les 6.18 h)

 

Gairebé una hora més de pèrdua a finals de mes

I els dies continuaran escurçant-se i cada vegada més ràpidament. A mesura que ens apropem a l’equinocci (el proper setembre) és quan la pèrdua de sol per dia és més acusada. Aquest dimecres hem perdut dos minuts i 14 segons respecte d’ahir, una diferència que pujarà fins als dos minuts i 38 segons l’últim dia d’agost.

Aquell dia (el 31 d’agost), el sol marxarà ja a les 20.26 h i l’albada serà a les 7.16 h i en còmput global haurem perdut ja dues hores de sol, una més que ara, i tindrem les mateixes hores de sol que un dia de mitjan abril.

L’estiu, tot i que continua fort meteorològicament parlant, ens va dient adeu a nivell astronòmicament.