La pluja d’estels fugaços delta-Aquàrids ja és aquí. La pluja de meteors que es pot veure des del 12 de juliol, s’allargarà fins al 23 d’agost.
El punt màxim de la pluja d’estels, el 29 de juliol
El punt màxim de la pluja d’estels dels delta-Aquàrids es produirà la nit del 28 al 29 de juliol, moment en el qual es preveu que es facin visibles amb una freqüència de 20 meteors/hora.
Malauradament, enguany no serà el millor any per a l’observació dels delta-Aquàrids, ja que la màxima activitat es produirà pocs dies després que haguem tingut lluna plena (24 d’agost). Així doncs, la Lluna, encara amb un diàmetre notable, il·luminarà el cel i en difuminarà la seva visió en molts moments. La nit del 28 al 29 de juliol, el dia del màxim, caldrà aprofitar les primeres hores de foscor, abans no surti la Lluna per l’horitzó a les 0.01 h.
Els Perseids, a principis d’agost
Delta-Aquàrids s’acabarà sobreposant a una de les pluges d’estels més mediàtiques: els Perseids, les llàgrimes de Sant Llorenç, visibles sobretot a principi d’agost, pels volts de Sant Llorenç (12 d’agost). La taxa d’activitat de meteors pot arribar a ser fins a 10 vegades superior a la dels delta-Aquàrids, d’uns 200 meteors per hora. La nit de major freqüència d’estels fugaços serà la del 12 al 13 d’agost.
Enguany, la Lluna es trobarà en fase creixent el dia de Sant Llorenç, amb tan sols un 19 % d’ il·luminació. La Lluna —fina— es pondrà aquell dia (12 d’agost) a les 23.42 h, per tant, a partir de la mitjanit la foscor del cel en facilitarà la visualització dels meteors.
Els Perseids es comencen a veure el dia 17 de juliol i finalitzen el dia 24 d’agost.
Els Perseids, la tercera pluja d’estels més potent
Contràriament al que molts podem pensar, la pluja d’estels dels Perseids no és la de major freqüència d’estels fugaços. De fet, la dels Quadràntids (visible al gener) i la dels Gemínids (al desembre) produeixen més meteors per hora.
Què és un meteor? El perquè de la lluminositat dels estels fugaços
Segons l’Institut Geogràfic Nacional s’anomena meteor al fenomen resultant de la penetració d’una partícula de matèria a l’atmosfera a gran velocitat. La vaporització d’aquesta partícula a causa de la col·lisió amb les molècules d’aire és el que produeix la lluminositat.
La llum es fa visible només durant una fracció de segon, i a gran altura, aproximadament a uns 100 km d’altura, per bé que hi ha variacions en funció de la velocitat amb la qual penetren a l’atmosfera. Les partícules que entren a major velocitat a l’atmosfera se solen evaporar a major altura.
Només alguns meteors de gran dimensió (més d’un quilo) i de consistència rocosa o metàl·lica poden arribar al terra (meteorits).
Les pluges d’estels (pluja de meteors) s’associen a les restes que deixen els cometes que creuen l’òrbita terrestre.
