Les darreres cròniques meteorològiques estan marcades pels aiguats torrencials i de rècord que, aquest dissabte a la matinada, van afectar i destrossar part del litoral del Baix Penedès i el Tarragonès. Però també cal destacar que, uns pocs km més enllà, la sequera és extrema, i supera ja els 103 dies sense gota d’aigua.
No podem oblidar que vivim al mediterrani, zona de clima de contrastos. Recordem que, fa un parell d’anys, vam viure una de les pitjors sequeres de la nostra història, mentre que les pluges de l’hivern passat ens van deixar l’hivern més plujós dels darrers 30 anys en el conjunt de Catalunya.
Així doncs, els contrastos climàtics són el pa de cada dia a les nostres latituds i, a més, ara es veuen agreujats pel canvi climàtic. Doncs bé, tant és així que actualment a Catalunya, més enllà de parlar de calor i d’aquest estiu infernal, també tenim contrastos pluviomètrics molt acusats.
Malgrat els aiguats puntuals a la Costa Daurada, alguns sectors de Ponent i del sud arrosseguen una ratxa seca ben i excepcional, segons informa el Servei Meteorològic de Catalunya. Les dades parlen per si soles, ja que ja són 104 dies que Vinebre o Maials viuen sense unes pluges que superin el litre per metre quadrat i 101 en el cas de Lleida.
Estiu excepcionalment càlid però amb bones reserves d’aigua
La bona notícia, tot i portar un estiu molt càlid i ben sec respecte a la mitjana, és que les pluges de l’hivern i la primavera ens han deixat unes bones reserves d’aigua.
A finals d’agost, les conques internes de Catalunya superen el 80 % de la seva capacitat, fet que ens fa respirar tranquils, almenys de moment. Pel que fa a les reserves de les conques de l’Ebre, la situació també és força bona, amb valors que superen el 70 %.
El juliol va ser un dels més secs des que hi ha registres a Barcelona i en el conjunt de Catalunya, amb falques anticiclòniques ben llargues i persistents que, fins i tot, no permetien fer créixer les típiques tempestes de tarda al Pirineu.
Ja ho deia Raimon a la seva cançó “Al meu país la pluja no sap ploure” i menys a l’estiu, quan, en el conjunt de Catalunya i sobretot a Barcelona, no acostuma a ser la gran protagonista. Tocarà esperar al setembre, quan arrenca, típicament, l’època plujosa.
