Divendres el cel de Barcelona s’ha llevat amb el cel ple d’esteles de condensació (o deixants de condensació), un tipus de núvol generat a causa de l’activitat antròpica com els trajectes dels avions. Es tracta d’un tipus de núvol alt que s’emplaça a gran altura, entre sis i 10 km habitualment.
Com es formen els deixants de condensació?
Els avions amb motor de reacció usen querosè com a combustible. La seva combustió origina dos gasos: diòxid de carboni i vapor d’aigua, a banda de petites partícules en suspensió —impureses— les quals queden en suspensió i actuen de nuclis de condensació. La combustió allibera molta energia calorífica, així l’aire expulsat pels motors es troba a temperatures molt elevades.
El contrast amb el fred d’aquella altura (-40 ºC) fa que el vapor d’aigua alliberat es refredi amb celeritat, un fet que implica augment d’humitat i que es condensi el vapor d’aigua damunt les partícules en suspensió, tot i que normalment se sublima, és a dir, passa de gas a gel directament.
Així doncs, els deixants de condensació dels avions són núvols alts formats per petites partícules de gel, de poques desenes de gruix.
Els deixants ajuden a preveure el temps
Aquests núvols donen molta informació, ja que ens indiquen si l’atmosfera és estable o bé inestable. Quan just després de formar-se a causa del pas d’un avió desapareixen (s’esborren) ens indiquen que en altura —a aquell nivell— la situació és estable, i que l’aire allà dalt conté poca humitat. No s’espera un empitjorament de la situació meteorològica a curt termini.
Si per contra, els deixants de condensació no esvaeixen, sinó que es mantenen al cel i, a més, guanyen extensió, i fins i tot s’ondulen a causa del vent, ens indica que l’aire a aquella altura és humit, un fet que es produeix sovint quan s’aproxima una borrasca, un canvi de temps a poques hores vista.
