Comprar, fer servir i llençar. És el cicle lògic de l’ús d’un bé de consum, o això se’ns ha fet creure. La sobreproducció de ginys i aparells electrònics i tecnològics es converteix en un problema quan, en esgotar la vida útil, els residus no es reciclen.
Una plaga programada
La fi de la vida útil d’un producte és una qüestió polèmica: la majoria d’aparells no moren per vells, sinó perquè se n’ha programat la mort. És l’anomenada obsolescència programada.
Aquesta qüestió que es complica si, amb independència de la causa de la fi de la vida útil, aquest aparell cal llençar-lo. Les dades oficials constaten que “el 2022 es van generar 62 milions de tones d’escombraries electròniques”, concreta Marta Castillo, responsable de màrqueting de Back Market.
Castillo detalla que aquestes xifres deixen una mitjana de “vuit quilos de brossa per persona a l’any”, una dada que encara creixerà més en l’horitzó 2030: segons la responsable de màrqueting de Back Market “es generaran 82 milions de tones de residus al món”.
Només se’n recicla el 22 %
Del total de les deixalles tecnològiques que es produeixen al planeta, només se’n reciclen el 22 %. I bona part d’allò que no es recupera s’envia als països del Sud. I l’Àfrica n’és la principal destinació.
Ho denuncia el documental Dandora, una història de tecnologia ràpida, coproduït per Back Market. La cinta explica com aquests residus arriben a la ciutat de Dandora, a Kenya, i posa de manifest que, de tot allò que s’hi envia des dels països desenvolupats, se’n recupera l’1 %.
La resta, el 99 %, es convertirà en deixalles que posaran en risc la salut de les persones per l’alta toxicitat d’alguns productes i col·lapsaran el medi natural per les substàncies contaminants que no es tractaran.
No llencis, recupera!
La principal conclusió del documental és que és preferible recuperar i reparar els aparells en lloc de llençar-los. Segons sosté Marta Castillo, “recuperar és una opció molt sostenible perquè evita crear un dispositiu nou i n’allarga la vida tot mantenint-ne la funcionalitat“.
En aquest sentit, un exercici interessant per saber si realment cal substituir o no un aparell o dispositiu tecnològic és fer-se una pregunta: necessitem, realment, canviar l’aparell?
Si la resposta és que no, podem ajudar a allargar-ne la vida tenint-ne cura. Si es tracta d’un mòbil o d’una tauleta —els dispositius més consumits pel fet d’anar en consonància amb la moda—, no l’exposis al sol i evita’n cicles de càrrega llargs.
