Al municipi de Torís, a la Ribera Alta, van caure 184 litres per metre quadrat en només una hora. És el registre de pluviometria del 29 d’octubre del 2024, el dia de la dana de València. Entre d’altres, va marcar un rècord: la major acumulació de precipitació a Espanya en una hora, va superar la marca anterior en prop de 30 litres per metre quadrat de Vinaròs, també al País Valencià.
“Aquell episodi va ser excepcional”, recorda el climatòleg i catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona (UB) Javier Martín Vide, que apunta: “Cada minut dels 60 que té una hora, cada metre quadrat va rebre tres litres d’aigua”.
Què hem après d’aquella dana?
El balanç que va deixar aquella dana és catastròfic: hi van perdre la vida 229 persones. Irrecuperable. Des del punt de vista econòmic, la factura és estratosfèrica i les infraestructures públiques i els béns privats encara s’estan reconstruint i reposant.
Però si una cosa ens ha deixat la dana del 29 d’octubre de l’any passat, és que “ara hi ha una bona orientació, que durant anys no ha existit, per reforçar el sistema de Protecció Civil en tots els àmbits”, admet el subdirector de programes de Protecció Civil, Sergio Delgado.
Prova d’això han estat, per exemple, la manera com s’han gestionat dues danes més a Catalunya: la del 12 de juliol, excepcional per primerenca i que va obligar a aturar quasi totes les comarques catalanes; i la del 12 d’octubre, a les Terres de l’Ebre: moltes destrosses materials, sí, però cap víctima mortal.
Entre d’altres, perquè van funcionar els avisos primerencs i, tant la ciutadania com les administracions, van respectar les alertes emeses per Protecció Civil els dies previs i els missatges massius d’ES-Alert durant aquells episodis.
Adaptar-se a les següents danes
És el debat que s’ha obert des d’aquell 29 d’octubre del 2024, com adaptar-nos-hi. Diversos estudis constaten que el 15 % dels condicionants que van provocar la dana de València van estar alterats pel canvi climàtic. El més evident és l’escalfament del Mediterrani, que aporta vapor d’aigua a l’atmosfera i es converteix en benzina si hi ha precipitacions.
En aquest sentit, Martín Vide dubta sobre si les properes danes seran com la de València. Amb tot, reconeix que “algunes d’aquestes danes podrien provocar episodis més sorprenents i més intensos, per volum i intensitat de precipitació”.
Aquest escenari obliga a la preparació, la del territori i la dels nostres hàbits. Ho confirma Sergio Delgado, que agraeix l’obertura d’aquest debat, que diu que haurà de ser pausat, per analitzar on vivim, com vivim i com ens preparem estructuralment per a altres episodis com els darrers.
Entre d’altres, perquè sabem que les pluges tindran molts números de ser intenses i quantioses quan es produeixin. Però, perquè també sabem que les sequeres seran cada vegada més llargues i intenses.
