El cultiu de l’oliva, en augment a Collserola

És temps de collita de l’oliva i, encara que no ho sembli, a la serra de Collserola hi ha 11 productors d’oli, que estan ubicats en sis municipis del parc. La majoria es troben al Papiol, però també n’hi ha a Sant Cugat, Sant Feliu, Sant Just, Molins de Rei i Barcelona. Tot i que fa una dècada hi va haver un abandonament d’aquests conreus a la zona, des del 2023 s’hi han afegit dos productors i s’està tornant a recuperar. Actualment hi ha gairebé 24 hectàrees d’olivera a la serra i va en augment. Aquest any, diuen, la collita és bona.

Can Calopa dobla la producció d’oli aquest any

El rasclet d’olives no para aquests dies als camps d’oliveres de Collserola. És època de collita i no hi ha temps a perdre. Els treballadors de Can Calopa recullen ara als camps d’arbequina de Sant Feliu però fa pocs dies eren als de Sant Just amb la becaruda, una oliva en forma de bec. L’any passat van produir 350 litres d’oli i aquest any calculen que en faran més del doble.

Des de Can Calopa expliquen que les pluges han ajudat a tenir una bona producció i es mostren molt optimistes amb el futur, perquè és un producte que poden vendre a un bon preu. “Jo crec que l’oli està en auge“, explica Pol Ibáñez, encarregat de camp de Can Calopa. “És un arbre que aguanta moltíssim, els fruiters s’han mort quan hi ha hagut sequera, però les oliveres han aguantat. Crec que és un producte preuat, que la gent fora de Catalunya ens l’està buscant, ens el vol comprar i ens l’està pagant, i això està fent que nosaltres puguem viure d’això“, afegeix.

No tot són flors i violes

Tot i això asseguren que molts molins d’oli han hagut de tancar per la pujada de preus del gas, l’electricitat i la maquinària, i això és un gran problema per a la producció. Un altre problema són els senglars, però el principal inconvenient és la manca d’aigua. Per això alguns agricultors del Papiol i Sant Cugat s’estan plantejant crear una comunitat de regants i han iniciat converses amb el Consorci del Parc de Collserola i amb els seus ajuntaments per intentar aconseguir aigua.

“Si el Parc de Collserola vol augmentar la quantitat d’hectàrees d’agricultura, una part importantíssima és l’aigua“, defensa Xavier Echegoyen, que cultiva arbequina des de fa 10 anys i produeix l’oli de Ca l’Elies al Papiol. Gestiona quatre hectàrees a Collserola i té un camp amb reg de suport que prové d’un pou, però no sempre li dona prou aigua. Assegura que sense aigua és molt difícil obtenir produccions rendibles. “Està demostradíssm que si un arbre pot donar 15 kg sense aigua, amb aigua podria donar-ne entre 40 i 50. Per això ara estem uns quants mirant pous i aqüífers que hi pot haver, tenim una depuradora aquí al costat d’aigües residuals…”, afegeix.

Els camps d’olivera, uns bons tallafocs

A banda de generar un producte de proximitat, el mosaic agroforestal que es crea amb la combinació de camps i bosc beneficia la biodiversitat de la serra i sobretot serveix de tallafocs en cas d’incendi forestal. “Nosaltres cultivem arbequina, però també estem intentant conrear becaruda, vera del Vallès i palomar, que són olives rústiques de la zona que volem recuperar perquè són oliveres que aguanten la sequera, que disminueixen el risc d’incendis“, explica Ibáñez. “Això és molt beneficiós per a Collserola, perquè al final el que estem fent és que en el moment que es pugui generar un incendi, quan arribi a les zones obertes que hem generat recuperant les oliveres, aquest incendi es pugui parar, es pugui controlar”.