La biòloga i cap de comunicació del CREAF, Anna Ramon, explica al betevé directe que l’índex de planeta viu (LPI, per les sigles en anglès) es fa servir per mesurar la pèrdua de fauna salvatge al món. Catalunya utilitza des de fa temps aquest índex per anar veient en quin estat es troba la seva natura i les seves poblacions d’animals salvatges.
L’LPI s’actualitza cada dos anys i recull informació de més de 300 espècies de papallones, ocells, mamífers, amfibis, rèptils i peixos d’aigües continentals. L’índex d’aquest mes de febrer indica: “Catalunya ha patit una pèrdua preocupant del 28 % en les poblacions d’animals salvatges entre 2002 i 2024“.
D’aquest percentatge, les espècies que més han minvat són els insectes i les papallones. En l’altre extrem, les dades indiquen que mamífers com el teixó, el conill, el cabirol o el ratpenat de bosc s’han vist afavorits i han augmentat la població.
Espècies invasores i endèmiques
Anna Ramon assenyala el creixement dels boscos a causa de l’abandonament agrícola i la forma de cultivar amb més pesticides com els motius de la pèrdua de població de fauna salvatge a Catalunya. “També l’efecte de les espècies invasores que desplacen poblacions autòctones, com, per exemple, el coipú, un animal molt gran típic d’Amèrica del Sud i que es cria a Europa en captivitat per aprofitar-ne la pell”. La biòloga precisa que molta població de coipús escapen de les fàbriques i s’instal·len a les lleres dels rius, cosa que fa malbé l’ecosistema.
En la part positiva, Anna Ramon cita la llúdriga, una espècie endèmica de Catalunya que gairebé s’havia extingit el segle passat. “Gràcies a una estratègia de cria en captivitat que es va iniciar fa 30 anys, la llúdriga s’ha tornat a introduir a rius com el Llobregat o el Besòs“, remarca.