Només al Parc Natural de Collserola hi ha 231 famílies d’abelles silvestres, més enllà de l’abella de la mel, que és l’espècie més popular. La biòloga i cap de comunicació del CREAF, Anna Ramon Revilla, ha donat a conèixer a la secció de natura del betevé directe quines són algunes d’aquestes abelles desconegudes, però alhora tan importants en la pol·linització silvestres de les plantes.
Abelles solitàries
Ramon destaca que la majoria d’abelles “viuen soles, a terra o entre la fullaraca, i mai no formen ruscos”, a diferència de l’abella de la mel, que és una “espècie territorial i que viu en colònies”. La biòloga cita alguns exemples d’abelles silvestres, com el borinot comú, les abelles negres d’estiu o l’anomenada abella fustera, una de les espècies silvestres més grans d’Europa, que viu en zones rurals i s’amaga en túnels excavats en la fusta morta.
Anna Ramon explica que “hi ha una falsa percepció” que l’abella de la mel està en extinció, però la realitat és que la seva població està augmentant de cara a la fabricació de mel i cera. En canvi, alerta que “la població de la resta d’espècies d’abelles sí està patint una important disminució“, a causa de la gestió que es fa del territori.
Mesures per conservar les espècies
Per ajudar la conservació de les abelles silvestres, la investigadora reclama el manteniment dels marges florits, l’eliminació de l’ús de plaguicides, el foment de prats naturals i la plantació de flors autòctones als parcs, les rotondes i els balcons dels edificis.
Ramon es congratula de la iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona i l’empresa de fabricació de mel Granja San Francisco d’instal·lar durant aquest mes de maig un centenar de casetes niu per a abelles i vespes silvestres en 25 parcs i jardins de la ciutat.