La contaminació atmosfèrica té molts més perjudicis que cap vessant positiu. Crea un impacte directe contra la salut pública, i és un dels grans problemes mediambientals del nostre planeta. Ara bé, les partícules sòlides en suspensió lligades a aquesta pol·lució poden ajudar que la pluja sigui més abundant en zones urbanes i industrials.

La base de tot plegat, els nuclis higroscòpics

Perquè es formin núvols, i aquests puguin fer precipitar pluja, neu o calamarsa necessitem diversos ingredients a la troposfera (la capa més baixa de l’atmosfera i on tenen lloc els anomenats hidrometeors).

A banda de capes d’aire a diferent temperatura i humitat, i vents en diferents direccions, per exemple, necessitem una base a partir de la qual es formin les primeres gotes minúscules. I aquest suport són els nuclis higroscòpics.

Estem parlant de petites partícules sòlides arran de les quals condensa el vapor d’aigua present. Així les gotes es van fent més nombroses i van agafant pes. No són més que aerosols que estan sempre presents a la natura, i sense els que no es formarien núvols.

Esquema simplificat dels procés de formació de gotes d’aigua. Iagua

Partícules de sal, de cendres volcàniques, d’incendis forestals, pol·len, polsim en suspensió i aerosols de la contaminació industrial i urbana són els principals agents per desenvolupar els núvols. Un cop les gotes (minúscules) s’han format, continuen creixent per fusió entre elles o per intercanvis d’estat (gel i l´íquid) a l’atmosfera.

La contaminació, doncs, i específicament la de partícules sòlides pròpies de la combustió, són un mecanisme que poden fer augmentar la precipitació allà on els focus d’emissió són més abundants.

Esquema de l’illa de calor urbana. Font: Dozr

La illa de calor, un microclima que genera la ciutat

En determinades situacions, pot ploure més allà on més urbanització hi ha

Alguns estudis demostren que plou més on l’aire té més contaminació

Prestigiosos centres d’anàlisi de l’atmosfera, com el Jet Propulsion Laboratory de la NASA, ja han demostrat que la contaminació i els aerosols presents a les ciutats condicionen la precipitació.

Entre les conclusions a les que han arribat, destaca que una concentració molt gran d’aerosols (per tant una contaminació molt severa de l’aire), pot fins i tot inhibir la formació de núvols. Per a quantitats menors de pol·lució sí hi ha una clara correlació amb més nuvolositat i possible precipitació.

Detalls de la relació entre la contaminació i la precipitació a Califòrnia. Jet Propulsion Laboratory, NASA

Una altra de les conclusions és que el tipus de precipitació que augmenta és sobretot l’estratiforme. Pluja més pausada i de més durada. Els núvols convectius poden quedar frenats en el seu creixement ja que els aerosols de la contaminació no permeten que l’aire pugui ascendir i refredar-se amb tanta facilitat.

En el cas de les ciutats mediterrànies existeixen algunes observacions que encara estan per demostrar oficialment. Per exemple, s’observa freqüentment que a prop de grans nuclis industrials plou una mica més que al seu voltant. Però no sempre ni en la mateixa quantitat.

El cert és que en àrees industrials sobretot de grans factories amb expulsió de vapor d’aigua abundant, hi ha més disponibilitat de nuclis higroscòpics i més capacitat de l’aire de contenir humitat.

Això s’ha observat a nuclis com Sant Andreu de la Barca, el Prat de Llobregat, Sant Celoni o l’entorn de Montcada i Reixac. De moment, però, són observacions no oficials. De fet, relacionar per a Barcelona i rodalia el paper de la contaminació i la precipitació exacta que suposa, és molt difícil de quantificar.