La reducció de la mobilitat per la crisi de la covid-19 ha provocat una millora sense precedents en la contaminació atmosfèrica i de la qualitat de l’aire, també amb relació a l’ozó troposfèric, segons posa en relleu un informe de l’entitat Ecologistes en Acció. No obstant això, 7,1 milions d’habitants de Catalunya han continuat respirant aire amb més ozó del que recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS) durant l’estiu del 2020, unes xifres que equivalen al 93 % de la població catalana i el 78 % del territori català.
L’informe, dut a terme entre l’1 de gener i el 30 de setembre en 51 estacions oficials de mesurament d’ozó repartides per tot Catalunya, mostra que la freqüència amb què s’han superat els estàndards legals i de l’OMS de contaminació per ozó ha estat molt inferior a la d’anys anteriors, amb un descens del 72 i del 51 % respecte al període 2012-2019.
Tot i això, l’ozó troposfèric continua sent el contaminant atmosfèric que any rere any afecta més població i territori. Durant el 2020, els seus nivells s’han reduït de manera important i s’ha interromput la tendència estacionària o a l’alça dels últims anys, a conseqüència de la disminució dràstica de les emissions dels seus contaminants precursors en la indústria i en el transport per la pandèmia del coronavirus.
Les zones més afectades
Si es considera el valor objectiu establert per la normativa, més laxa que la recomanació de l’OMS, la població que ha respirat aire contaminat per sobre de l’estàndard legal és de 175.000 persones, en les zones de la plana de Vic i els Prepirineus. Quatre estacions de mesurament d’aquestes zones i de les comarques de Girona han incomplert l’objectiu legal en el trienni 2018-2020.
Tot i això, s’ha produït un descens respecte a anys anteriors. La millora de la situació ha estat especialment rellevant al Pirineu Occidental i l’Oriental i a les Terres de l’Ebre, amb una reducció del nombre de dies amb mala qualitat de l’aire superior al 70 %.
De manera puntual però, l’ozó ha augmentat en algunes estacions urbanes de Barcelona (Gràcia – Sant Gervasi i l’Eixample) i la seva àrea metropolitana (Sabadell), probablement per la forta disminució del monòxid de nitrogen (NO) —un contaminant que destrueix l’ozó— a causa de la menor motorització durant l’estat d’alarma.
La reducció de la mobilitat per la COVID-19 ha provocat una millora sense precedents de la qualitat de l’aire. No obstant això, 7,1 milions d’habitants de Catalunya han continuat respirant aire contaminat per ozó durant l’estiu de 2020 👉 https://t.co/MwUKXnodoa #InformeOzono2020 pic.twitter.com/eNRE39ICWM
— Ecologistes en Acció de Catalunya (@ecologistes) November 10, 2020
Sense plans d’actuació
Ecologistes en Acció assenyala que els plans de millora de la qualitat de l’aire per reduir la contaminació són obligatoris segons la legislació vigent, però que en el cas de l’ozó, la Generalitat segueix sense elaborar-los en totes les zones on resulten preceptius. Després d’haver-li demanat en reiterades ocasions en els darrers anys que elabori els plans, l’entitat ha decidit portar la Generalitat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Tal com destaca l’entitat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el Camp de Tarragona segueixen sense protocols d’actuació davant de les puntes de contaminació per ozó. Aquests protocols han d’establir mesures per limitar el trànsit i l’activitat industrial en episodis com els del 10 i el 31 de juliol, quan es van registrar sis superacions del llindar i les autoritats es van limitar a informar rutinàriament la població sensible.
Les principals vies d’actuació per reduir la contaminació de l’aire per ozó són la disminució del trànsit motoritzat, la reducció d’emissions industrials i el suport a les energies renovables. L’entitat també demana que s’agilitzi l’àrea de control d’emissions acordada per a la mar Mediterrània i una moratòria per a les grans explotacions ramaderes intensives.
Un problema sanitari
Segons l’Agència Europea de Medi Ambient, la contaminació d’ozó causa cada any entre 1.500 i 1.800 morts a l’estat espanyol. Els més afectats són infants, persones grans, dones embarassades i persones amb malalties cardiorespiratòries cròniques. El cost sanitari i laboral de la contaminació per ozó va ser de 5.000 milions d’euros el 2013, un 0,33 % del PIB espanyol, segons recull l’entitat a partir d’informació del Banc Mundial, i sense considerar els danys provocats sobre els cultius i els ecosistemes naturals.
Finalment, Ecologistes en Acció assenyala que la crisi de la covid-19 demostra que la reducció estructural del transport i la descarbonització de la indústria són eines efectives per millorar la qualitat de l’aire a les ciutats i a les zones rurals, també en el cas de l’ozó.
