contaminacio-acustica-cotxes
El 20% de la població europea està exposada a nivells de soroll prolongats que resulten perjudicials per a la salut.

La contaminació acústica a les ciutats és un problema cada vegada més greu i més gros a Barcelona i a tot Europa, on bona part de la població viu en grans urbs sense ser del tot conscient de com afecta la salut. En aquest sentit, recentment l’Agència Europea del Medi Ambient (AEMA) ha publicat un nou informe en què trasllada i posa de manifest la problemàtica creixent d’aquesta contaminació.

L’informe mostra que el soroll ambiental, especialment provocat per trànsit rodat a les grans ciutats, segueix sent un problema ambiental important que afecta tant la salut com el benestar de milions de persones d’Europa. El 20% de la població europea, aproximadament 100 milions de persones, estan exposades a nivells de soroll prolongats que resulten perjudicials per a la salut.

Les dades plasmen, d’una manera preocupant, que en gairebé cap dels casos no s’han arribat a assolir els objectius en matèria de contaminació ambiental que s’havien fixat per lluitar contra aquesta problemàtica. De fet, l’informe creu que és poc probable que es reverteixi la situació, ja que el constant creixement urbà i l’augment del trànsit fan difícil que disminueixi el nombre de persones exposades al soroll.

Problemes principals

L’exposició prolongada de soroll pot arribar a afectar de moltes maneres diferents la salut amb molèsties, trastorns del son, efectes perjudicials als sistemes cardiovasculars i metabòlica o deficiències cognitives en els nens.

Les dades actuals permeten deduir que el soroll ambiental és una de les causes que provoquen 48.000 casos de cardiopatia isquèmica l’any, així com 12.000 morts prematures. També es calcula que 22 milions de persones pateixen molèsties cròniques importants i que 6,5 milions de persones tenen alteracions del son greus i cròniques. A més, al voltant d’uns 12.5000 nens en edat escolar tenen problemes amb la lectura a causa del soroll.

Moltes persones no s’adonen encara que la contaminació acústica a les ciutats és un greu problema que afecta la salut de tots els éssers humans. Si bé és cert que la contaminació atmosfèrica causa moltes més morts prematures que l’acústica, sembla que el soroll afecta d’una manera més perjudicial en els indicadors de qualitat de vida i salut mental. De fet, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el soroll és la segona causa ambiental de problemes de salut, just al darrere de la contaminació atmosfèrica.

contaminacio-acustica-ciutats

Les solucions

Segons l’AEMA, combatre aquest tipus de contaminació no és gaire complicat, però cal una sèrie de mesures força estrictes, de la mateixa manera i magnitud que en el cas de la pol·lució atmosfèrica.

Entre algunes de les que proposa l’agència mediambiental, hi ha l’ús d’un asfalt que redueixi el soroll dels vehicles; l’ús de pneumàtics silenciosos en els vehicles de transport públic; l’ampliació de la infraestructura per als cotxes elèctrics a les ciutats; la promoció d’una mobilitat activa, sigui a peu o en bicicleta, i més carrers de vianants, entre d’altres.

En aquest sentit, algunes ciutats ja fa temps que promouen el que s’anomenen les “zones tranquil·les”. Es tracta d’unes àrees que serveixen per escapar del soroll a les grans ciutats. Són zones que acostumen a ser espais verds, com parcs o reserves naturals, o com el cas de Barcelona, centres d’illa.

contaminacio-acustica-europa

Estratègies compartides: contaminació atmosfèrica i acústica

Per altra banda, cal destacar que moltes d’aquestes mesures també han demostrat ser beneficioses per reduir la contaminació atmosfèrica. Posar en marxa estratègies combinades per a mitigar el soroll i la contaminació atmosfèrica procedents del trànsit ajuda a multiplicar l’efecte de les mesures de les mesures de mitigació de la contaminació acústica a les ciutats, cosa que optimitza al mateix temps els costos i els esforços.

A més a més, la quantitat de persones que estan exposades a nivells nocius de soroll es pot reduir notablement no només a través de mesures puntuals, sinó combinant-les juntament amb mesures tecnològiques i polítiques, així com una millora en la planificació urbana i d’infraestructures i, evidentment, amb canvis del comportament de les persones.