Durant els mesos del confinament, i sobretot durant la desescalada, la natura ha guanyat terreny. I en el cas de la mar, ha recuperat la costa. És una evidència o només una percepció? Els experts es decideixen per la segona opció, com l’investigador d’Edmaktub Eduard Degollado. Considera que “no és que vegem cada vegada més animals, cada vegada hi ha més interès, i sembla que n’hi hagi més”. Referint-se al cas concret de cetacis com les balenes, Degollado conclou que “per als que fa temps que els estudiem no hem vist que hi hagi un augment de població“.
L’acció humana està estretament lligada a la conservació dels ecosistemes, i en aquest sentit la costa catalana és un dels principals bancs d’aliments d’aquesta mena d’animals, com les balenes o els dofins. Així, l’investigador d’Edmaktub lamenta que, derivat d’un ús humà, “aconseguir platges fantàstiques per banyar-se, molt netes i transparents, va en contra de tenir un hàbitat molt ric“, per exemple, en nutrients.
L’aportació que fan els rius, sobretot en els episodis de pluja —com la borrasca Gloria del gener— són indispensables per garantir que durant els mesos d’hivern les balenes s’alimentin al Mediterrani abans de migrar a l’Atlàntic de cara a la primavera.
Com navegar amb animals marins?
Aquests processos migratoris, “a priori”, no són cap impediment per poder navegar en alta mar. Principalment, perquè les balenes fugen de les embarcacions. No és el cas dels dofins, una espècie animal molt present a la Mediterrània. Habiten les zones més properes a la costa amb una actitud molt característica: són curiosos i juganers i, a la recerca d’oci, s’acosten a les embarcacions.
Si bé les darreres setmanes ha estat habitual veure’ls a tocar del litoral, ja no és gaire normal trobar-se dofins comuns, malgrat que ho indiqui el nom amb què es coneix aquesta espècie. És per això que l’albirament que aquesta setmana han fet els germans Jara, a la costa del Maresme, de diversos exemplars de dofins comuns s’ha convertit en “un fet excepcional”, explica David Jara.
Ell és l’autor de les imatges, fetes amb una càmera subaquàtica que va permetre captar els moviments d’aquests dofins al fons de l’aigua. En David explica que “de seguida vam saber que eren dofins comuns, pel dibuix i el color groguenc que tenen a la pell,” i detalla que “quan et trobes a alta mar amb una espècie que saps que no és habitual, fa molta il·lusió”.
El seu germà Gonzalo apunta que “és molt important saber gestionar aquesta il·lusió, que, a vegades, és una aportació d’adrenalina”. Així, aconsella que “cal mantenir el rumb i una velocitat baixa i constant, o parar el motor, i deixar que siguin ells [els dofins] els que decideixin si quedar-se, allunyar-se o aproximar-se més” a l’embarcació. L’experiència d’aquests dos germans va fer que “quan els dofins es van allunyar al cap d’uns minuts, nosaltres simplement vam continuar la nostra navegació”, recorda en Gonzalo, que recalca: “En cap cas se’ls ha de perseguir”.
Prohibit empaitar-los
De fet, la legislació espanyola obliga totes les embarcacions a no acostar-se als cetacis durant la navegació, i marca un perímetre de seguretat de 500 metres de distància entre embarcació i cetaci, anomenat zona mòbil de protecció, a partir del qual cal allunyar-se d’aquests animals. Entre d’altres, la normativa prohibeix el contacte físic amb embarcacions o persones, impedir als animals els seus moviments, interposar-se entre els grups de cetacis —especialment adults i cries—, alimentar-los, banyar-se amb ells i fer sorolls dins o fora de l’aigua que els puguin desorientar.
