Alguns trams de la Gran Via i del carrer d’Aragó registren el pas d’uns 50.000 vehicles al dia, és a dir, més de 2.000 cada hora. Són dades de l’Ajuntament del 2024, que posen de manifest la densitat de la mobilitat a determinats punts de la ciutat.
Però ara imaginem que aquests números els podem rebaixar i, per exemple, dividir-los per 10: això suposaria que en aquests indrets hi circularien 5.000 vehicles diaris i 200 cada hora.
Els números de compartir cotxe
Ara per ara, aquest exercici —aplicat a la Gran Via i el carrer d’Aragó— és més aviat “estadística ficció”, però dividir aquests números per 10 no és pas casual, sinó real. Segons l’Associació de Vehicles Compartits d’Espanya (AVCE), cada cotxe compartit pot treure fins a 15 vehicles d’ús privat dels nostres carrers.
Són dades que també confirma la cooperativa Som Mobilitat, que disposa d’una flota de 160 vehicles elèctrics compartits a Catalunya, 44 dels quals, a Barcelona ciutat. Segons els seus càlculs cada vehicle seu “treu entre vuit i 11 cotxes dels carrers” i amb la flota que tenen a la ciutat això “suposa treure uns 350 vehicles”, assegura Andoni López, membre del consell assessor de Som Mobilitat.
Això, concreta López, equival a evitar l’emissió de 700.000 tones de CO2 i altres gasos contaminants a l’atmosfera. Segons càlculs del Comitè d’Experts sobre el Canvi Climàtic —que assessora la Generalitat—, el 32 % de les emissions contaminants les genera el transport.
El 90 % del temps, al pàrquing
Les patronals del sector del vehicle compartit també posen sobre de la taula una altra dada: els vehicles d’ús privat estan aturats el 90 % del temps. Per tant “ocupen l’espai públic als carrers”, coincideix Andoni López, o suposen un cost per a la nostra butxaca “pel fet de tenir-lo en un aparcament”, afegeix.
És per raons com aquestes que David Díaz de Quijano es va donar d’alta a la plataforma Som Mobilitat, ara fa uns vuit anys, després d’haver-se desfet del seu vehicle: “El fèiem servir molt poc, potser una o dues hores a la setmana“, confessa.
En David, que viu a Barcelona, admet que per la ciutat es mou sempre a peu, en bicicleta o en transport públic. Aquesta darrera és una baula del sistema que “és més complicada fora de la ciutat”, reconeix. Explica que tenen família a la Conca de Barberà i, quan hi hem d’anar, poden disposar d’un cotxe de Som Mobilitat. I concreta: “Ho fem sense tenir associats els costos de tenir un cotxe propi“.
Un estalvi, també en maldecaps
El fet de no disposar de vehicle particular, assegura Díaz de Quijano, li evita haver-se de fer càrrec “de manteniments, assegurances, ITV i pagar un aparcament”, una qüestió que, més enllà de l’estalvi econòmic, li suposa “oblidar-se de maldecaps“.
Explica que quan necessita un cotxe per fer un desplaçament concret el reserva per l’aplicació mòbil, el va a buscar, l’agafa, el fa servir, el torna i el temps d’ús l’hi carreguen al compte.
Ara per ara, Som Mobilitat té 44 vehicles a Barcelona repartits en 20 aparcaments de la ciutat, amb punt de càrrega elèctrica i cobertura d’internet perquè els usuaris puguin operar amb l’aplicació.
