(ACN) El riu que durant molts anys va ser una claveguera a l’àrea metropolitana de Barcelona és cada vegada més a prop de recuperar tot el que li ha pres la intervenció humana. Ara fa 22 anys, el Besòs ja va recuperar-se com a infraestructura verda, amb la posada en marxa del parc fluvial, però ara es viu un nou punt d’inflexió. Aquest gener s’han iniciat els treballs de renaturalització en el tram de Santa Coloma de Gramenet, a tocar de Barcelona. L’objectiu és millorar-ne la biodiversitat, augmentar la resiliència de l’ecosistema fluvial i millorar-ne les condicions per al desenvolupament de la fauna.

La primera fase de renaturalització preveu la generació de llacunes al marge dret del riu i la creació d’un gran espai d’educació ambiental visitable. Aquesta llacuna didàctica serà una gran aula ambiental a l’aire lliure pensada per a famílies, escoles i també estudiants universitaris. Es crearan diferents itineraris pedagògics integrats en l’ecosistema fluvial per facilitar l’observació i el coneixement dels diferents hàbitats i espècies que hi ha al riu.

Hàbitats d’espècies

Aigües amunt, el projecte reserva un espai per a la generació d’hàbitats on es pugui protegir la intimitat de les espècies i que es puguin desenvolupar de la manera més natural possible. El director del projecte, Tomás Carrión, detalla que s’han projectat diferents espais lacunars envoltats de vegetació autòctona.

En aquest sentit, el projecte de renaturalització del riu Besòs preveu també estudiar la millor manera d’erradicar de l’entorn fluvial la canya americana, que és una espècie vegetal “exòtica i invasora”. En el seu lloc es plantaran canyís (“Phragmites communis”) i aloc. “Reproduïm amb intervenció humana el que la natura faria de manera natural”, detalla Carrión.

Un grup d'aus sobre el riu Besòs
Un grup d’aus sobre el riu Besòs

Consolidar la presència de la llúdriga

Amb aquesta intervenció es preveu que les poblacions de peixos, amfibis i rèptils es desenvolupin amb plenitud i esdevinguin alhora font d’alimentació per a ocells i mamífers que ja hi ha a la zona. En aquest sentit, un dels objectius ambientals del projecte és també consolidar la presència de la llúdriga al tram final del riu Besòs.

El director del projecte explica que les comunitats vegetals i animals dels rius mediterranis són capaces d’absorbir l’impacte del canvi climàtic de millor manera que els espais excessivament transformats. Amb aquest projecte Carrión detalla que es busca “recuperar l’estructura del que seria en un estat natural l’ecosistema fluvial d’un riu mediterrani”.

En una segona fase, el projecte farà el salt també al marge esquerre del riu per “connectar” el Besòs amb el Parc de Can Zam i posteriorment es treballarà en la transformació del tram del riu que s’endinsa a Montcada i Reixac. Segons el calendari de treball, la renaturalització es completarà el 2027.