Hem deixat enrere un juny ben sec i una mica més càlid que no pas la mitjana climàtica, i encarem un juliol que segons les previsions estacionals seguirà pel mateix camí. Estadísticament, el juliol és dels mesos més secs a Barcelona i el més càlid. Respecte a aquesta “normalitat”, el mes pot acabar sent “com toca”, sense gaire onades de calor.
La primera setmana serà seca i càlida, sense estridències
Donant un cop d’ull al model centreeuropeu (de referència en previsions a mitjà i llarg termini i dels més fiables amb molts dies d’antelació), la setmana del 5 al 12 de juliol serà càlida, al voltant d’un grau per sobre de la mitjana climàtica, i sobretot a l’entorn mediterrani. Això ens denota que seguirà havent-hi situacions dominades pel jet de ponent en altura, amb depressions a França i arribada d’aire “temperat” a l’oest peninsular. A la façana mediterrània quedaríem al marge dels vents més frescos, i sobretot, immersos en un territori amb absència de pluja. Així ho veuen des del model centreeuropeu:
La setmana del 12 al 19 de juliol: haurem de buscar l’ombra
Segons el model europeu, no tindrem grans canvis la segona setmana sencera de mes. Calor sense estridències, però anomalia tèrmica positiva. Els mapes ens denoten que la calor serà ben evident a l’interior de Catalunya, amb possibles anomalies de dos o tres graus respecte a la mitjana per a aquella setmana. Molt possiblement sí que vagi lligat a dies de tronada als Pirineus i algunes fora de la serralada.
La sortida de precipitació ens dona uns valors propers a la normalitat. I la rutina sol ser de tamborinades de tarda als Pirineus. En el cas de Barcelona, molt possiblement cauran pocs ruixats i la xafogor serà molt evident.
Tercera setmana de juliol: beneïdes piscines i platges
Aquesta setmana podria ser la més calorosa a Barcelona. El model indica com per l’oest peninsular hi haurà anomalies negatives de temperatura. Per tant, possibles solcs que enviarien l’aire menys calorós a Portugal. I aquest tipus de situacions solen arrossegar dorsals càlides a la Mediterrània. El model per a aquella setmana ens indica anomalies de dos graus fàcilment a la costa catalana. Podrien ser vents de sud i garbí els que ens envaeixin. Sí és així, podríem tenir pics de calor destacable, sobretot a Girona.
D’altra banda, la pluja seguiria sent la “normal”, o sigui que escarransida a Barcelona. Aquest possible flux de vents del sud podria afavorir que les tronades pirinenques fossin freqüents aquesta setmana, no pas a la costa. Seguirien pintant bastos per a pluja.
Acabarem el juliol amb xafogor i núvols baixos als matins
La darrera setmana de mes, ja fins al 2 d’agost, sembla que la calor es desinflarà una mica, amb una anomalia positiva igualment respecte a la mitjana climàtica, tot i que sense onades de calor. Això pot estar explicat per un domini més clar de vents marítims, de sud o xaloc. Això comportaria una darrera setmana sobretot de xafogor, amb totes les nits tropicals.
Un mar molt càlid i que no haurà tingut arribades d’aigua freda per tempestes interiors provocaria una sensació molt enganxosa. En el capítol de la pluja, tampoc es percep cap anomalia que faci regar casa nostra. Més aviat el contrari: sequera que aniria a més, amb molt pocs ruixats.
Per descomptat, a @btveltemps seguirem ben pendents de tot el que passi a casa nostra. Aquestes previsions setmanals poden variar i el caos atmosfèric ens pot comportar sorpreses.
