compartir
El procés comença amb l’observació i l‘anàlisi de l’atmosfera per, segons això, poder-ne predir el comportament. És a dir, intuir si l’atmosfera serà inestable o quina temperatura tindrà en les capes altes. És una feina que duen a terme els tècnics de modelatge i de teledetecció del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat).
Observar, predir i consensuar
La informació obtinguda en les tasques d’observació es posa en comú en les reunions que cada dia — inclosos caps de setmana i festius— es fan, tant al matí com a la tarda. En aquestes reunions es perfila tant com es pot la predicció i es consensua amb els tècnics. I s’està atent als llindars.
Són els valors que determinaran si cal emetre un avís o no. Per exemple, si es preveu una precipitació que pugui superar els 20 mil·límetres en 30 minuts, o ratxes de vent superiors als 20 metres per segon en un indret. Uns topalls que “un cop veiem que hi ha una certa probabilitat que es puguin superar, emetem un avís“, explica el cap de l’Àrea de Predicció del Meteocat, Santi Segalà.
L’avís i la perillositat
Un cop l’agència ha emès l’avís meteorològic, cal determinar-ne la perillositat. “Ho fem amb un llenguatge clar i entenedor”, concreta Segalà, fent servir un codi basat en els colors d’un semàfor:
- verd: indica l’absència de perill
- groc: informa d’un perill baix
- taronja: adverteix d’un perill moderat
- vermell: alerta d’un perill alt
I en tots els casos, a més, s’agrupa cada avís en una escala que afina més el grau de perill: 0 per l’absència de risc, 1 i 2 pel perill baix, 3 i 4 pel moderat i 5 i 6 pel perill alt.
La coordinació amb Protecció Civil
Quan al Meteocat “hem premut el botó d’avís, el rep Protecció Civil“, explica Santi Segalà. De fet, concreta que, a partir d’aquí, l’avís “entra al seu sistema i, com que nosaltres hem advertit d’un perill, ells creuaran la variable d’aquest perill amb la de vulnerabilitat per calcular-ne el risc“.
És el risc que hi pot haver sobre el territori, per a les persones i els béns materials, “el que definirà quina fase del pla d’emergències de Protecció Civil s’activa”, detalla Segalà. I pot ser, en cas meteorològic, un pla Inuncat o un pla Ventcat que ja es coordinarà i es gestionarà des de l’anomenada sala de crisi del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT).
La feina del Meteocat segueix
Un cop Protecció Civil ha activat els plans d’emergència, el Meteocat no s’enretira de la gestió de l’episodi meteorològic advers, tot el contrari.
El cap de l’Àrea de Predicció del Meteocat, Santi Segalà, recorda que en cas de pluges, per exemple, “anem fent seguiment de quin és el comportament de la precipitació, per calcular-ne la intensitat i si es desplaça cap a una zona o una altra”.
És “fonamental“, insisteix Segalà, perquè Protecció Civil pugui “afinar les actuacions de manera més directa” sobre el territori, per exemple, per suspendre el trànsit ferroviari, tancar les escoles, limitar els desplaçaments o confinar les persones als seus domicilis.
