Els jardins del Teatre Nacional de Catalunya són escenari cada matí d’un espectacle singular: la visita, entre les set i les nou d’un grup d’entre vuit i 10 esplugabous que hi fan parada i fonda per trobar aliment entre la gespa. La presència d’aquests ocells genera força curiositat, ja que veïns i passavolants estan acostumats a veure coloms en aquest espai.
La Lídia Praga, que cada matí creua els jardins a la mateixa hora, explica que “és sorprenent perquè veu uns ocells blancs, tipus grua, en un lloc on normalment hi ha coloms“. En la mateixa línia, la Noemí Domínguez, també veïna, diu que el seu gos mira d’empaitar els esplugabous, que surten volant “a l’instant”.
El plomatge blanc —amb una cresta de color taronja al cap en època de reproducció— caracteritza aquest ocell de la família dels ardeids que, entre migracions, ha establert una colònia habitual d’un centenar d’exemplars en alguns pins del Zoo de Barcelona.
El difícil ofici d’esplugar bous
Tal com explica Josep Xarles, tècnic de projectes “in situ” de la Fundació del Zoo de Barcelona, l’esplugabous és una espècie d’au que, com el seu nom indica, obté l’aliment “buscant paràsits en el cos de mamífers com els bous”. Però és un ofici complicat. Per això, afegeix, davant l’opció d’arriscar-se a posar-se sobre un elefant per obtenir menjar, aquests ocells s’han anat acostumant a extreure insectes de la gespa de diversos espais de la ciutat i al mateix recinte del Zoo. Hi agafen aliment i tornen als nius per alimentar les cries.
El camp base és al Zoo. Però com que volen lliurement per la ciutat, “se’ls ha vist al TNC, als deltes del Llobregat i el Besòs i fins i tot al port de Barcelona, a les platges”.
Una colònia d’aus migratòries que creix i que li agafa cada cop més gust a Barcelona
La colònia, observada de prop pels especialistes del Zoo amb càmeres que en fan un seguiment detallat, ha anat reforçant la seva presència al parc i ha ocupat amb nius pràcticament totes les copes dels pins del recinte.
Fins i tot en algunes ocasions hi ha “discussions” per la manca d’espai, que comparteixen amb els bernats pescaires i altres espècies. “Sí que hem observat, com en altres espècies migratòries, que alguns exemplars es mantenen aquí durant tot l’any perquè s’hi senten còmodes”, afegeix Xarles. En aquesta època ja han posat ous i ja han tingut algunes cries, que ara “s’alimenten i agafen forces per a la migració “.
Des del TNC observen amb simpatia aquest espectacle de la natura, protagonitzat cada matí per una desena d’esplugabous curiosos i amb força gana.
