El Parc de Collserola ha començat a implementar les anomenades zones de vora, espais que ressegueixen el parc i el separen de les ciutats, com Barcelona. En altres paraules, és la zona que separa o limita la serra i l’asfalt. La creació d’aquestes zones s’emmarca dins del Pla especial de Collserola (PEPNat), que va néixer per protegir la serra i té com un dels eixos treballar els espais de transició entre la ciutat i la natura.

El reforç d’aquests espais de vora han de servir, d’una banda, per reduir el risc contra els incendis i altres fenòmens naturals, com ara les inundacions. A més, també són una eina per incentivar els usos de lleure en aquestes àrees per tal de reduir la pressió a l’interior del parc natural. Al mateix temps, la potenciació d’aquests límits també són una eina per preservar la biodiversitat del parc, donar continuïtat a la xarxa metropolitana de corredors verds i minimitzar l’impacte de les edificacions i els teixits urbans.

El PEPNat de Collserola, ratificat definitivament per la Generalitat
Es tracta d’un pla estratègic que millora el present i el futur de la serra de Collserola

Potenciar una transició més natural

El PEPNat estableix directrius i recomanacions a seguir tant per al Consorci del parc com per als nou municipis que hi limiten. En cap cas, doncs, és una obligació ni hi ha una normativa que ho legisli. Les propostes que els fa l’Àrea Metropolitana de Barcelona és fer restauracions del paisatge, amb la neteja i l’endreça d’infraestructures. En aquest sentit, a més, es defineixen solucions com els ecoponts, els corredors ecològics i altres sistemes de bioenginyeria, solucions que han de servir per relligar més el territori d’un parc travessat per línies elèctriques, carreteres i vies de tren, entre d’altres. Això facilitaria la biodiversitat.

Una altra de les propostes concretes és millorar l’accessibilitat al parc a través d’accessos i senyalització nous, sobretot amb una aposta pel foment del transport públic, el passeig i la bicicleta. Això, per arribar-hi, mentre que també es volen incentivar els usos de lleure en aquestes àrees de transició, més properes a la ciutat, per disminuir la pressió a l’interior del parc.

La connectivitat ecològica de Collserola: com d’aïllada n’està, la fauna?
Coneixem un per un quins serien els possibles connectors ecològics entre Collserola i els espais naturals que l’envolten i quina n’és la situació pel que fa a la connectivitat externa i interna
La massificació al Parc de Collserola: efectes al medi natural
L’elevat nombre de visitants de Collserola podria causar efectes negatius als ecosistemes a llarg termini en cas que els usuaris no compleixin la normativa

Un parc natural amb un ús intensiu

Collserola, declarada parc natural el 2010, té un ús humà —lúdic o esportiu— molt elevat i intens. Però no és l’única amenaça de la serra. “Ens trobem davant un parc molt pressionat amb un alt grau d’aïllament donades les infraestructures que l’envolten i el travessen. D’altra banda és un parc amb un alt valor com a espai natural protegit de proximitat. En tots dos casos el tractament de la vora és fonamental“, afirma Eugènia Vidal Casanovas, coordinadora de l’equip redactor del PEPNat. En virtut d’aquest pla, es preveu el desallotjament de l’hort d’en Tomàs, al districte d’Horta-Guinardó, per al proper 18 d’octubre.