La tercera onada de calor en el que portem d’estiu impactarà en una massa forestal que s’asseca, després d’acumular un mes sense ploure i amb unes temperatures 4 ºC per sobre de la mitjana, que han situat aquest mes de juny en el tercer més càlid de la sèrie.
Collserola perd la meitat d’humitat
Els boscos catalans arriben a aquest context en una situació d’estrès hídric que els fa vulnerables, i el Parc Natural de Collserola no n’és pas cap excepció. Segons les dades mesurades per l’aplicació Forest Drought, impulsat pel CREAF, aquest mes de juliol —després de dues onades de calor i falta de precipitació— l’aigua que s’emmagatzema en el subsòl és de 0,18 m3 per cada metre cúbic de terreny.
Això representa una pèrdua d’humitat del 48,6 % respecte de principis del mes de març —l’1 de març Collserola conservava 0,35 m3/m3—, quan el subsòl estava ben xop després de la successió de borrasques que van regar el conjunt del territori.
Les comarques més seques
Aquesta situació no és pas exclusiva de Collserola. Els boscos de les zones veïnes presenten unes reserves d’aigua en el subsòl —relativament profunda, amb què s’alimenten les arbredes— molt inferiors a les que havien tingut a principis de març.
Així, segons l’historial de dades de Forest Drought, on més ha baixat aquesta reserva d’humitat ha estat als boscos del Bages, l’Anoia, l’Alt Penedès, la Conca de Barberà, el Baix Penedès i el Garraf.
Com s’assequen els boscos?
Amb tot, el risc de patir un incendi forestal depèn de la manera com s’assequen els boscos. I això és desigual, en funció del tipus de vegetació que hi ha:
- Les arbredes, formades per pins, alzines o sureres, que s’alimenten d’humitat del subsòl més profunda.
- Els matollars, formats per arbustos i herbes, que s’alimenten d’humitat del subsòl més superficial.
Entenent tots dos grups de vegetació —arbredes i matollars— com a combustibles forestals a l’hora de parlar d’un risc potencial d’incendi, observem que el ritme amb què s’asseca o pateix un grup o un altre és diferent.
Les zones arbrades que més estan patint, perquè disposen d’una reserva més baixa d’aigua en el subsòl per afrontar la tercera onada de calor de l’estiu, són les del Vallès Oriental i l’Occidental, el Maresme, i de l’interior de les comarques de Girona.
En canvi, les zones de matollars més afectades per la falta de precipitació i l’augment de les temperatures —sumades a les dues onades de calor anteriors a aquesta— són pràcticament arreu del territori. Ho són perquè els arbustos i els prats s’han assecat perquè la humitat superficial amb què s’alimentaven el març ja s’ha evaporat.
Així, les dades del CREAF dibuixen un mapa en què pateixen, en general, totes les comarques catalanes —excepte el Pirineu—, però en què la situació és més greu a les de Ponent, la Catalunya central i les del litoral i prelitoral gironí.
