Barcelona ha completat aquest dimarts la xarxa de climatització sostenible de Districlima amb la tercera peça: la central del Bogatell, un equipament que permet generar fred d’alta eficiència energètica —rebaixa la factura de CO2 en un 96 %— per cobrir la demanda de 192 edificis del Poblenou i del 22@.
Fred amb aigua del mar
Fins ara, a les dues primeres plantes ubicades al Fòrum i al carrer de Tànger, la climatització freda s’aconseguia mitjançant un sistema que usa gel per refredar aigua, com a pas previ per generar l’aire fred que es distribueix als immobles per climatitzar-los.
La novetat de la central del Bogatell és que no usa aigua dolça, sinó del mar. La capta a 700 metres de la costa i, a través d’un sistema de condensació, la refreda per aconseguir el mateix fred obtingut amb el gel de les dues centrals anteriors.
Aquesta aigua freda refreda el circuit tancat d’aigua —consta d’uns 26 quilòmetres de canonades, de sortida i d’entrada a la ciutat— que té la xarxa de Districlima. Un cop feta servir l’aigua de mar, com a combustible per refredar, es retorna al mar altra vegada —uns 5 ºC més calenta en comparació amb la temperatura de captació— després d’haver estat filtrada i depurada.
La segona de les novetats de la central del Bogatell és que el conjunt de les instal·lacions està soterrat. No és pas visible a ull nu i, per tant, no té cap impacte visual pels veïns de la zona. Des del punt de vista tècnic —ha suposat un repte constructiu, pressupostat en 47 milions d’euros— l’equipament es troba 15 metres sota el nivell del mar, la qual cosa permet captar l’aigua mitjançant el sistema físic i natural dels “vasos comunicants“.
Més usuaris i menys CO2
Amb l’entrada en servei de la central del Bogatell, Districlima permetrà donar servei a un 33 % més d’edificis. D’aquesta manera, els immobles que l’usen no hauran de tenir equipaments propis de climatització: això els estalvia espai —principalment a les teulades— on instal·lar-lo, i redueix les factures energètica i de manteniment.
El sistema utilitzat al Bogatell permet una reducció de la petjada de carboni del 96 %, respecte als sistemes que usen combustibles fòssils. Per exemple, durant el 2025 —sense l’entrada en servei de la planta del Bogatell—, la xarxa de Districlima havia evitat l’enviament d’unes 36.000 tones de CO2 a l’atmosfera.
Col·laboració publicoprivada
Districlima va néixer el 2002 —en un context en què el canvi climàtic era una previsió i no pas una realitat— al Fòrum, amb la idea d’impulsar una xarxa urbana de distribució de fred i de calor compromesa amb la descarbonització.
Va ser la primera de l’estat, i avui és la més gran del sud d’Europa en la seva tipologia —properament se n’impulsarà una altra de similar a Marsella— i cobreix una àrea de 2,5 milions de metres quadrats a la ciutat. Districlima és una xarxa formada per operadors públics, com el Consorci del Besòs i l’Ajuntament de Barcelona, i els privats Engine i Tersa.
