La primavera del 2025, és a dir, el període comprès entre el dia 1 de març i el 31 de maig d’enguany, ha estat una de les més plujoses de les darreres dècades a bona part de Catalunya, malgrat algunes excepcions.
Aquesta primavera s’han registrat valors de temperatura a l’entorn de la mitjana en algunes zones, tot i que la temperatura ha estat superior en alguns sectors, concretament al litoral i prelitoral, però també en àrees de Ponent, de la Catalunya Central i del Pirineu Occidental.
Una de les primaveres més plujoses de les últimes dècades
Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, la primavera ha registrat valors de precipitació superiors a la mitjana a gairebé tot Catalunya. Es pot qualificar com una de les més plujoses del segle XXI a Catalunya, encara que amb diversos precedents similars els anys 2020, 2018, 2013 o 2008. A nombroses estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) amb més de 20 anys de dades, especialment de la meitat nord de Catalunya, la primavera del 2025 ha estat la primera pel que fa a major precipitació (en 17 estacions) o la segona (en 14 estacions).
Pel que fa a les estacions del Meteocat amb més anys de dades, cal destacar la de Caldes de Montbui, que ha registrat la tercera primavera més plujosa dels darrers 76 anys, darrere del 1969 i 1971, o la de Berga, que ha anotat la primavera més plujosa des del 1971.
Es pot parlar de primavera plujosa en indrets de la Selva, el Gironès, el Pla de l’Estany, l’Alta Garrotxa, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Solsonès i el Segrià. Només en punts de l’Alt Empordà, el Garraf i el delta de l’Ebre s’han registrat valors inferiors a la mitjana, tal com es pot comprovar al mapa inferior dret.
Les capçaleres del sistema Ter-Llobregat han rebut més de 500 litres per metre quadrat en alguns casos a la primavera, fet que explica la recuperació de les reserves dels embassaments al llarg de la primavera. També ha plogut molt en punts de l’Alt Pirineu i a l’entorn de la serralada Transversal i al Montseny. Per contra, en algunes valls pirinenques com la Cerdanya, l’Urgellet, les valls d’Àneu o fins i tot a l’Aran no han arribat als 250 litres per metre quadrat.
Un març excepcional pel que fa a la pluja
Els valors elevats de precipitació d’aquesta primavera es deuen, en bona mesura, gràcies a un març extremament plujós, el més plujós d’aquest segle al conjunt de Catalunya, comparable al del 1974. A l’Observatori Fabra de Barcelona va ser el tercer març més plujós de la seva història, van recollir 156 litres per metre quadrat.
L’abril, per contra, va ser sec a Barcelona, també al litoral i el prelitoral, però normal o plujós a la resta de Catalunya. El maig va tornar a ser plujós, especialment al nord-est de Catalunya. També van recollir més precipitació de l’habitual a Barcelona.
Temperatura a l’entorn de la mitjana, amb alguns rècords a la costa catalana
El Meteocat qualifica la primavera termomètricament normal a gairebé dos terços de Catalunya, per bé que en el cas del litoral i el prelitoral ha estat càlida, amb anomalies màximes de més d’un grau en punts de Ponent, de la Catalunya Central i del Pirineu Occidental.
Dues estacions de més de 20 anys de dades de la XEMA han tingut la primavera més càlida de la seva sèries: Malgrat de Mar (Maresme) i Viladecans (Baix Llobregat). A Granollers, amb 75 anys de dades, enguany han mesurat la tercera primavera més càlida.
En el cas de Barcelona (Observatori Fabra) la primavera d’enguany (mesos de març, abril i maig) també ha estat càlida. Ostenta la dotzena posició entre les més càlides.
El radiosondatge de Barcelona, amb dades de temperatura a la capa de 1.500 m (850 hPa), permet apreciar que al llarg de la primavera s’han anat alternant períodes relativament freds amb d’altres de càlids que han donat com a resultat una temperatura mitjana en altura a l’entorn de la normalitat.
Menys hores de sol de l’habitual
La irradiació global de la primavera s’ha situat per sota la mitjana dels darrers 10 anys al conjunt Catalunya. Només al litoral i sectors del prelitoral, Ponent i del Pirineu i Prepirineu Occidental es pot qualificar de normal.
El mes de març ha pesat molt en aquest balanç, ja que va presentar valors per sota la mitjana arreu del territori català a causa de la nuvolositat persistent i les precipitacions, un patró invers al que van viure a punts de l’interior d’Europa i sobretot al Regne Unit.
