El mes de març ha estat extremadament plujós a gran part de Catalunya. Segons ha informat el Servei Meteorològic de Catalunya, ha estat el març més plujós del segle al conjunt de Catalunya, superant lleugerament el del 2011, i un dels més plujosos mesurats fins ara al conjunt del territori, comparable al del 1974.
D’altra banda, Catalunya no vivia un mes tan plujós des del gener del 2020, el mes del temporal Gloria.
El perquè d’un març tan plujós i fresc
Segons explica el Servei Meteorològic de Catalunya, el mes s’ha caracteritzat per un flux zonal (de l’oest), desplaçat al sud de continent europeu, persistent durant tot el mes. Tot plegat s’ha traduït en el trànsit de borrasques despenjades de la circulació general atmosfèrica (habitualment més cap al nord) i causant precipitació general a Catalunya i a la península Ibèrica.
L’ambient més fred de l’habitual ha afavorit que es veiés neu a cotes relativament baixes en alguns moments.
Un dels episodis més rellevants que van afectar Catalunya va ser el dels dies 6 i 9 de març, el qual va deixar fins a 200 litres per metre quadrat a l’Alta Garrotxa i el massís dels Ports, però també a les capçaleres dels sistemes Ter-Llobregat i la Muga. Tot plegat va disparar a l’alça les reserves d’aigua del conjunt d’embassaments de les conques internes, els quals van passar del 31,4 % del 7 de març al 40,1 del 10 de març. Aquest episodi va ser el punt de partida d’un reguitzell de situacions de pluja i de neu que el van seguir.
Alguns dels registres més importants mesurats al llarg de tot el mes de març són els següents:
- Parc Natural dels Ports (Baix Ebre), 506,5 l/m²
- Arbúcies (la Selva), 417,1 l/m²
- Lliurona (Alt Empordà), 402,7 l/m²
- Espot (2500 m), 393,4 l/m²
- Viladrau (Osona), 390 l/m²
- Puig Sesolles (Vallès Oriental), 366,4 l/m²
El mapa de precipitació acumulada que il·lustra aquesta notícia mostra màxims a l’interior i el nord de les comarques gironines, a l’entorn de la serralada Transversal i el Montseny, al Prepirineu oriental (Port del Comte-Cadí) i en punts de la cara sud del Pirineu occidental. També màxims a l’entorn del massís dels Ports i del sud de la serralada prelitoral.
Per contra, s’observen mínims de precipitació cap al delta de l’Ebre, la Costa Daurada, el nord de la Costa Brava, la Terra Ferma i algunes valls com la Cerdanya, les valls d’Àneu i la Vall d’Aran.
Més fresca de l’habitual
La presència de dies de cel cobert i precipitació han implicat registres de temperatura màxima inferiors als habituals. Per contra, el cel tapat ha dificultat que es mesuressin registres de temperatura mínima gaire baixos.
En conjunt, la temperatura s’ha emplaçat per sota la mitjana climàtica. Això ha passat sobretot a les parts més elevades del país. L’estació de Gisclareny (el Berguedà), a tall d’exemple, ha registrat una temperatura mitjana -2,2 ºC inferior a la mitjana climàtica.
La temperatura ha marcat valors mitjans a l’entorn de la normalitat a litoral i en algun punt de l’oest de la Depressió Central, i només es pot qualificar de març més càlid de l’habitual als dos extrems del litoral.
La presència de nuvolositat abundant i persistent ha fet que el mes registrés menys hores de sol i, per tant, menys irradiació solar global de l’habitual (en comparació amb el període de referència 2015-2024).
