compartir
L’Observatori del Patrimoni Natural de Biodiversitat de Catalunya (OPNB) ha fet públiques les darreres dades del programa de seguiment de papallones de Catalunya que mostren una extinció local de poblacions de papallones sense precedents en els més de 30 anys que fa que es monitoren.
La sequera com a desencadenant
Segons aquest darrer informe presentat pel programa de seguiment de papallones de Catalunya, el Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), el període de la gran sequera del 2021 al 2023 ha estat el que menys abundància de papallones ha mostrat des de l’any 1994, moment en què se n’inicia el cens setmanal gràcies a persones voluntàries.
El 2024, segons aquestes darreres dades, es van confirmar 210 extincions locals de papallones de les 495 extincions locals que se n’han comptabilitzat des del 1994. Gairebé la meitat el darrer any si es té en compte que es considera que una papallona s’extingeix localment quan no se’n detecta cap exemplar durant quatre anys seguits després d’haver-ne detectat algun abans durant quatre anys.
Així, la sequera s’erigeix com a gran desencadenant d’aquesta absència de papallones, tot i un lleu repunt el 2024, amb l’arribada d’unes pluges més o menys continuades.
Andreu Ubach, doctor en biologia al Museu de Ciències Naturals de Granollers i membre de l’equip de coordinació del CBMS, ha apuntat: “L’estat de la vegetació és clau per al desenvolupament de les papallones. Una disminució de la quantitat o la qualitat dels recursos quan no plou té un impacte sobre les larves quan s’alimenten o els adults per la disponibilitat de nèctar floral”.
Ubach afirma també que la situació pot ser reversible si les condicions milloren i l’espècie es manté al voltant de la localitat.
Un estiu ple de papallones?
La gran sequera dels darrers anys no ha tingut conseqüències iguals per a totes les espècies de papallones.
En aquest sentit, l’informe mostra la relació directa entre les condicions meteorològiques i les poblacions de papallones depenent del cicle vital en què es troben en el ben entès que, a falta de pluja, manca aliment i en surten perjudicades però també es veu com les pluges de la primavera del 2024 van ser bones, per exemple, per a les papallones que volen a l’estiu.
Tot i que encara és d’hora per saber si el 2025 trencarà la inèrcia negativa, els indicadors són bons, segons l’informe de l’OPNB. Tot i que aquesta primavera tampoc s’han acabat de recuperar les espècies primaverals que partien de mínims històrics, tot fa pensar que d’ara endavant se’n beneficiaran de l’estat de la vegetació i, en aquest sentit, s’espera un estiu ple de papallones.
Una gran sequera que ha acabat el 2025
La sequera històrica de Catalunya d’aquests darrers anys ha acabat amb una primavera històrica que ha aconseguit revertir l’estat de les reserves hídriques de casa nostra i ha tornat a vestir de verd el territori.
Sense anar més lluny, a l’Observatori Fabra els anys 2021, 2022 i 2023 han estat els tres anys més secs registrats mai, amb pluges més pròpies d’un clima semidesèrtic que suposen la meitat del que seria habitual.
El 2024 va ser el primer any (des del 2020) que es va recuperar la pluviometria mitjana i el 2025 recull, de moment, uns registres superiors als habituals en aquestes dates.
