
El carril bici de la Meridiana, en concret entre Felip II i la plaça de les Glòries, no és només una via de circulació: a la primavera i l’estiu es transforma i guanya verd, fins a convertir-se en un petit corredor de natura urbana.
Escocells, arbres i espais verds florits hi afegeixen aquests dies una gran varietat de colors, després d’un hivern amb les capçades gairebé despullades.

El carril bici que trenca amb el gris del trànsit
Pedalar des de Felip II fins a la plaça de les Glòries Catalanes ja no és recórrer una avinguda. Es converteix aquests dies en molt més que un eix de pas.

El que des de fora pot semblar només una infraestructura de mobilitat qualsevol, enmig del carril s’obre pas un munt de vegetació diversa entre espècies d’arbres, plantes i flors que el converteixen en un recorregut ple de vida.
Un traçat on, aquests dies, podem veure florit el cirerer del Japó Kanzan (Prunus serrulata Kanzan) ple de flors grans blanques i rosades, originari de la Xina, Corea, el Japó i el nord-est de l’Índia, tal com detalla el mapa interactiu que trobem dins de l’Atles de la biodiversitat de Barcelona.

Aquests dies també és ben visible el color vermell estrident dels estams del cal·listèmon pèndul o de cintes (Callistemon viminalis), un arbre de fulla perenne originari d’Austràlia.
A banda de trobar-hi espígol i romaní, hi ha Salvia x jamensis Royal Bumble, que destaca per les seves flors vermelles llampants.

I entremig de les flors vermelles hi trobem la corretjola de serp (Convolvulus althaeoides), una planta perenne originària de la Mediterrània que floreix a tocar de l’estiu amb flors de color rosat amb forma de trompeta. Destaca per ser una espècie interesant perquè atrau pol·linitzadors.
Més viu i ple de natura
En aquest tram també hi podem trobar una blanqueta de la col (Pieris rapae) normalment volant entre la vegetació i els escocells, una papallona molt comuna i capaç de viure en ambients molt humanitats, tal com cita textualment la descripció que hi trobem a l’Atles de la biodiversitat de Barcelona.

Transformació lenta, però ben visible de la Meridiana: d’eix de trànsit a espai cada cop més viu, amb natura que s’hi va obrint pas entre el formigó.
Fantàstic el carril però algú em pot indicar quan tancaran les obres entre Aragó i Mallorca? Em de passar amb els tricicles amb iaios i es un veritable perill el pseudocarril al costat dels coches. La resta fantàstic.
Les plantes molt maques, però estan plens de brossa, el carril bici acumula muntanyes de polen dels plataners que quan bufa el vent no es pot curclar perque es fica als ulls. I les obres... eter.nes... Les plantetes molt maques, si. Queden molt bé a la foto.