(ACN) El Panamà, Kenya, Hongria, Tunísia, Rússia, Austràlia o, fins i tot, l’Antàrtida. Són només algunes de les destinacions dels viatges de la Carme Lluís i en Jaume Sacasas durant les últimes tres dècades. Les visites i el turisme, però, són secundaris per a ells, que tenen una altra prioritat quan es desplacen a l’estranger: caçar eclipsis. La Carme n’ha presenciat 16 de solars totals i dos d’anulars a tots els continents, i en Jaume, el seu marit, l’ha acompanyada en la majoria de les aventures. Amb la seva experiència, no poden evitar reconèixer que “la gràcia” és que un eclipsi sigui al migdia i no al límit de la posta de sol com el del 12 d’agost, però en qualsevol cas recomanen gaudir-lo en lloc de fer fotografies durant la totalitat.
“El millor espectacle de la natura”
“Fins que em mori, m’hi apuntaré quan n’hi hagi un”, diu la Carme. Ronda la vuitantena i continua planejant no només el fenomen d’aquest estiu, sinó també l’eclipsi solar total de l’agost del 2027 i el solar anular del 2028. Per ella, viure’n un és el millor “espectacle de la natura” que es pugui presenciar i una “il·lusió brutal”. A més, expressa que cadascun és diferent, per l’entorn, la duració, l’hora, la muntanya o el mar. “M’empipa molt que em diguin que vist un, vistos tots”, exclama.
Amb el president del Panamà o a la Líbia de Gaddafi
Tot va començar el 1994, quan van començar a viatjar a l’estranger amb l’objectiu de gaudir d’un eclipsi solar i, des de llavors, ha esdevingut “una droga” per a ells. Un dels que més rememoren és el que van presenciar a la selva de Darién, al Panamà, “un lloc de trànsit de narcotraficants”, el 1998. En Jaume recorda que l’exèrcit del país de l’Amèrica Central els va protegir i, fins i tot, va aparèixer “el president del Panamà, que va portar un vaixell de guerra allà”.
Des de llavors, han trepitjat indrets com la Líbia de Moammar al-Gaddafi on, tal com explica la Carme, van anar els millors científics del món i els van preparar “les mil i una nits en tendes de campanya amb llums” per als àpats i per dormir en sacs. “L’eclipsi va ser brutal, al mig del desert, al mig del no-res”, recorda.
El “silenci sepulcral” i el vent de l’eclipsi
Amb tot, recorden que en un eclipsi solar total, es vegi o no l’astre, sí que es fa fosc en qualsevol cas. A més, expliquen que quan s’està produint, “hi ha un silenci sepulcral“, amb els ocells que deixen de piular. A banda, les temperatures, diu en Jaume, baixen fins a cinc graus i quan s’acosta el fenomen “fa un airet que es coneix com a vent de l’eclipsi”.
Per tot plegat, recomanen molt emfàticament concentrar-se en gaudir de l’espectacle i no estar pendent del mòbil o la càmera de fotos. La Carme explica que la fase de totalitat dura uns segons o uns minuts, així que el risc que passi el gran moment és alt. Destaquen l’emoció que genera viure el fenomen i asseguren que després de cada eclipsi han acabat plorant.
