Cap escola de l’àrea metropolitana no compleix amb la qualitat de l’aire recomanada per l’OMS

916 escoles de 916 analitzades. Cap compleix amb els estàndards de qualitat de l’aire que recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS), pel que fa als nivells de diòxid de nitrogen. Uns barems que l’OMS va fixar el 2021 en un llindar —a no superar— de 10 µg/m³ de NO₂.

Primera “radiografia” a Barcelona i l’àrea metropolitana

És la principal conclusió que arriba “un estudi pioner” de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que suposa “una radiografia acurada dels entorns escolars dels 36 municipis metropolitans”, ha destacat la vicepresidenta del Pla estratègic metropolità, Janet Sanz.

Segons les dades obtingudes en l’informe, prop del 90 % dels centres escolars metropolitans tampoc no compliran amb els futurs límits marcats per la Unió Europea de NO₂ i partícules en suspensió PM₁₀ i PM_2,5 —dins dels compromisos de l’Agenda 2030—, fixats en 20 µg/m³ de NO₂.

Falta d’espais verds

Una altra de les conclusions que es desprenen de l’anàlisi encarregada per l’AMB fa referència a l’escassetat d’espais verds. Segons l’informe, el 75 % dels entorns escolars no tenen una àrea verda mínima de 15 m² —un parc, una plaça arbrada o una zona forestal— a menys de 700 metres de distància.

Una qüestió que, de retruc, va associada a la calor. Les superfícies arbrades i amb altra tipus de vegetació formen els anomenats refugis climàtics que, combinats amb altres elements que garanteixen l’ombra —com els tendals— contribueixen a rebaixar les altes temperatures d’un espai concret.

Zones clau, amb molt poc espai disponible

Tots aquests condicionats s’agreugen encara més en les àrees metropolitanes amb major densitat de població: la trama urbana barcelonina —la unió dels eixos Besòs, Glòries, Eixample i litoral— i la connexió amb les ciutats limítrofs de l’Hospitalet de Llobregat, Badalona i Santa Coloma de Gramenet, que arrosseguen el major dèficit d’espais de joc i de lleure.

Una àrea en què, l’informe de l’AMB concreta que el 33 % dels patis de les escoles tenen una superfície inferior a 1.056 m², el mínim exigit per la Generalitat.

En aquest sentit, Janet Sanz ha explicat que, tant per aconseguir més espais verds o guanyar superfície de lleure, caldrà “ser imaginatius” i treballar en solucions quirúrgiques com “rehabilitar i enverdir cobertes d’edificis o parets mitgeres”.

El Pla de barris, l’oportunitat

Amb la diagnosi a la mà, la voluntat de l’AMB és ara dur-ho a la pràctica: “És possible i és urgent“, concreta Sanz, que reivindica les reformes en els entorns escolars de 217 centres educatius en els dos mandats d’Ada Colau a l’alcaldia.

Així, la vicepresidenta del Pla estratègic metropolità ha avançat que “hem presentat aquest estudi a les conselleries de Salut i d’Educació“, i el compromís és poder iniciar algunes millores i finançar-les a través del Pla de barris “entenent-lo com una eina global”.