Un estudi publicat a la revista NoeBiota i dirigit per un professor i investigador de la Facultat de Biologia i l’institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona ha conclòs que la canya, una planta exòtica i invasora, present al curs de molts rius, basses i canals, pot afavorir el creixement de les poblacions de mosquit comú en absència de depredadors naturals.
Més mosquits en presència de la canya
La vegetació de ribera exòtica i invasora com la canya (Arundo donax), a més d’alterar la biodiversitat i la composició de l’entorn natural, pot afectar el benestar humà.
L’estudi, realitzat en col·laboració amb diversos investigadors catalans, però també d’Alemanya, els Estats Units i del Regne Unit, ha conclòs que en presència de la canya (Arundo donax), les larves de mosquit poden sobreviure més i créixer és ràpidament.
En els experiments realitzats es va observar que la fullaraca de la canya alterava la fisicoquímica de l’aigua i la composició de les poblacions de petits organismes presents (protozous, fongs i d’altres), bàsics per al funcionament de l’ecosistema.
L’estudi va posar de manifest un efecte ecològic dràstic, fins i tot amb concentracions baixes de canya.
“El mosquit comú pot ser vector de malalties de rellevància mèdica i veterinària. Identificar quines plantes afavoreixen la proliferació dels mosquits contribueix a conèixer les complexes relacions que estableixen les espècies a la natura i, de retruc, ajuda els serveis de control a predir on poden trobar més larves i aplicar mètodes de control, si s’escau, pel risc per a les persones.”
Millorar la gestió ambiental a la llera dels rius
Els resultats d’aquest treball aporten una dimensió inesperada dels efectes de la canya invasora a les zones de ribera ja que, en estudis anteriors, l’equip havia descrit els potencials efectes positius d’aquesta espècie (proporció de refugi als peixos nadius en rius amb poca vegetació).
Amb els resultats nous, els autors suggereixen prioritzar l’eliminació inicial de la canya de les zones envaïdes i restaurar aquests llocs amb la canya autòctona (Phragmites australis), a més d’impulsar estudis futurs que determinin les preferències de cria dels mosquits en aquests hàbitats i les interaccions amb els seus depredadors naturals.
“Quan l’erradicació d’una espècie invasora no és factible, entrem en el camp de la mitigació per reduir-ne l’impacte. En el cas dels mosquits, no hem de caure en alarmismes ja que a la natura els mosquits tenen molts depredadors.”
