compartir
La calor forta ha arribat de cop aquest any i de manera molt prematura. A les altes temperatures s’hi sumen també la manca de pluja, que sol ser la gran absent de l’estiu més mediterrani.
L’aixeta de la pluja es va tancar abruptament a mitjans de maig a Barcelona i rodalia, i a finals de mes a la resta del país, fins i tot al Pirineu, on habitualment hi haurien de sovintejar les tempestes de tarda.
El paisatge verd i ufanós de la primavera, una de les més plujoses de les darreres dècades, ha començat a donar lloc als colors bruns i marronosos propis del cor de l’estiu.
Les imatges del satèl·lit Sentinel i també les següents del satèl·lit Terra de la Nasa permeten copsar en un cop d’ull el canvi de color del paisatge.
Poca pluja i molta calor
La primera quinzena del mes de juny ha estat la tercera més càlida registrada mai a l’Observatori Fabra de Barcelona, només mig grau per sota de la del 2022 i nou dècimes més avall de la la més càlida mai registrada, la del 2003. La temperatura mitjana s’ha col·locat 3,5 ºC per sobre de la temperatura que tocaria. En aquesta quinzena Barcelona també ha registrat la quarta màxima més alta en aquest període amb un valor de 34,6 ºC l’11 de juny.
La pluja també han estat la gran absent d’aquesta quinzena a Barcelona, on no s’ha registrat pluja apreciable. Fa dies que no plou, des del 24 de maig, que van caure 1,4 litres. L’últim dia que va ploure amb una mica d’alegria va ser l’11 de maig, quan es van recollir 9,4 litres per metre quadrat.
En general aquesta quinzena ha plogut poc a Catalunya, només en punts del Pirineu Occidental i, en menys proporció, en alguns sectors de Ponent i del Prepirineu.
La poca pluja i la calor intensa han contribuït a l’assecament gradual del paisatge, sobretot prop de la costa i a l’interior del país.
El canvi de paisatge vist des del satèl·lit
Les imatges del satèl·lit Terra de la Nasa (foto de portada) i les inferiors, corresponents al satèl·lit Sentinel (font: satèl·lit Sentinel-2 / Agència Espacial Europea (ESA)), són explícites a l’hora de mostrar el canvi de paisatge.
Un dels indrets de Catalunya on més s’evidencia el canvi de paisatge les darreres setmanes és al Pla de Lleida i a l’altiplà central. En aquestes àrees de Ponent. l’augment de la temperatura i la poca pluja han contribuït a l’assecatge habitual dels sembrats d’aquesta època de l’any. Els cereals han deixat els tons verds de finals de maig i s’han tenyit de tons bruns. Arriba l’època de sega.
El canvi de tonalitat es fa menys evident a la regió de Barcelona sobretot pel fet que són molt poques les zones agrícoles. Malgrat això, es pot apreciar també el pas del verd als tons marronosos dels sembrats i prats del prelitoral nord i també al delta del Llobregat.
Un exemple curiós és el delta de l’Ebre, on el canvi és just a la inversa. A finals de maig s’acabava de sembrar l’arròs i els camps encara es veien inundats. Ara, a mitjans de juny, l’arròs ha crescut i el color verd inunda tota la superfície deltaica tal com es pot apreciar des del satèl·lit.
