Un dels efectes del canvi climàtic és l’augment de les temperatures que ja hi ha. La calor afavoreix que proliferin determinades espècies, sobretot els insectes. Com a conseqüència, hi pot haver més capítols de plagues. Els experts han detectat que les incidències s’allarguen durant més mesos i avisen que caldrà gestionar aquestes plagues i també conviure-hi.

Avui dia les plagues més freqüents i amb més incidència sobre l’ésser humà són les de rosegadors i insectes, com ara paneroles, xinxes i mosquits. Però les incidències relacionades amb mosquits són cada vegada més freqüents i s’allarguen en el temps. Ho confirma Pere Pi, tècnic en control de plagues, que diu que abans les plagues duraven tres mesos i ara s’estenen fins a cinc, des de maig fins a finals d’octubre.

El mosquit tigre ha vingut per quedar-s’hi

La temperatura interna dels insectes depèn de la de l’entorn. Com més calor, més bé funciona el seu metabolisme. Per tant, el clima és un factor decisiu, però també el món global en què vivim. Entre els darrers exemples d’espècies no autòctones que s’han instal·lat a casa nostra hi ha la vespa asiàtica i el mosquit tigre, que ha proliferat i pot ser transmissor d’algunes malalties d’origen tropical. De fet, fa poc a Catalunya s’ha detectat el primer cas de dengue autòcton.

En aquest escenari els experts fan un advertiment. Els productes químics poden tenir riscos per a la salut però la restricció d’ús també pot comprometre el control de les plagues.

“Per temes de sanitat i salut pública, cada vegada són més estrictes i això provoca que els productes siguin menys actius per a les espècies diana.”

Tolerància o erradicació?

Des del sector reivindiquen el paper dels professionals en la gestió de plagues per fer un ús adequat i segur d’aquests productes. El president de l’Associació d’Empreses de Control de Plagues de Catalunya (ADEPAP), Quim Sendra, considera que haurem de trobar l’equilibri entre la convivència amb les plagues i l’ús de productes per erradicar-les.

També demanen més restriccions sobre els productes químics domèstics perquè el ciutadà no és conscient dels riscos i en fa un mal ús. Això pot tenir conseqüències sobre la salut de les persones i a més, provocar resistència a les plagues.