Els viticultors de la Denominació d’Origen Penedès fa dues temporades que pateixen amb més intensitat els efectes de la sequera i de les altes temperatures a les vinyes. Enguany ha plogut un 40 % menys que l’any passat i les pluges de la primavera també van ser insuficients.
Les prediccions climàtiques apunten que durant la pròxima dècada el cicle de creixement de la vinya s’avançarà i serà més curt. La verema podria avançar-se un mes al Penedès. Una solució seria convertir la vinya en un cultiu de regadiu, una solució ràpida però amb molts punts febles i poc sostenibles.
Investigadors de l’IRTA, l’ACA i el Centre Tecnològic de Catalunya (Eurecat) han presentat els resultats del projecte SECAREGVIN, sobre la viabilitat de transformació de la vinya de secà a regadiu a la Denominació d’Origen Penedès.
Què li passa al raïm quan no plou?
La manca de pluja fa que els ceps pateixin més i que el gra de raïm sigui més petit i més dolç i que maduri de forma prematura. Tot això afecta la retenció d’aromes i l’acidesa, fet que implica que el raïm no tingui les propietats idònies per produir el vi.
Les vinyes del Penedès en el context del canvi climàtic
Segons Robert Savé, de l’IRTA, “un dels principals problemes no és que hi hagi menys aigua, sinó que cada vegada s’evaporarà més i més ràpid degut a l’augment de les temperatures”.
El primer informe de canvi climàtic per al Mediterrani MedECC indica que a final d’aquest segle la temperatura podria augmentar fins a 2 ºC a la conca mediterrània o fins a 5 ºC en el pitjor dels casos segons els escenaris del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPPC).
Segons les projeccions climàtiques i agronòmiques del projecte SECAREGVIN, que ha presentat Immaculada Funes, tècnica de l’IRTA, en el pitjor escenari de canvi climàtic a finals de la present dècada les vinyes del Penedès necessitaran entre una i dues vegades més aigua que en el període de referència actual (43 litres per metre quadrat).
Es calcula que a finals de segle podria necessitar fins a quatre vegades més aigua, és a dir, un cep podria requerir un aportament suplementari de 172 litres per metre quadrat, a banda de la pluja que cau.
Convé recordar que la precipitació mitjana anual a l’Alt Penedès volta els 550 litres per metre quadrat a bona part de la comarca.
Es podrà regar la vinya, però només puntualment i de forma ben gestionada
La tradició vitivinícola del Penedès s’ha basat sempre en les aportacions de la pluja. Segons José David Comino (ACA) la massa d’aigua subterrània del Penedès “és limitada”. Els aqüífers que hi ha són poc productius i poc profunds i la qualitat de l’aigua no és suficientment bona. Les necessitats de la vinya que prediu el projecte, per tant, no es podrien cobrir amb aigua subterrània. El tècnic destaca que caldria dirigir els esforços al reg de suport puntual a la vinya a mitjà i llarg termini, sempre que es gestioni bé la disponibilitat d’aigua i que la prioritat sigui garantir l’abastiment.
Una de les alternatives més viables seria aprofitar les aigües regenerades de les depuradores per al reg, tot i que comportaria una gran inversió en infraestructures, tractaments i seguiment de la qualitat d’aigua. Tot plegat també té relació amb conèixer la petjada hídrica per saber l’impacte ambiental que tindria al fons freàtic aquest consum d’aigua, tal com ha exposat David Sanjuan, d’Eurecat.
Gestionar els sòls perquè retinguin més aigua
Els experts han remarcat que en un futur proper és evident que farà falta més aigua però que no es pot transformar tota una regió Denominació d’Origen Penedès de secà a regadiu. Felicidad de Herralde, investigadora de l’IRTA, destaca que “no hi ha aigua disponible a tot arreu i no n’hi haurà per a tothom”.
Herralde explica que seria interessant treballar tècniques per ajudar a captar aigua al sòl. D’acord amb diferents càlculs, s’ha vist que l’impacte del canvi climàtic afectarà menys les vinyes que es troben en sòls que retenen més aigua.
Cal garantir, per tant, que aquesta aigua no es desaprofiti i estigui el màxim disponible per a la planta. En aquest sentit, l’IRTA estudia com potenciar pràctiques agronòmiques per afavorir el material vegetal, com afavorir cobertes vegetals, plantar ceps resistents a la sequera i buscar varietats que tinguin un cicle més llarg. També es planteja plantar els ceps més separats entre si per minimitzar-ne la competència, entre altres mesures.
