compartir
Un informe de Greenpeace basat en un estudi del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) conclou que 10 dels fenòmens meteorològics més adversos de la darrera dècada a territori estatal s’han vist alterats per l’escalfament global.
Onades de calor, sequeres, incendis, danes i també fred
L’estudi analitza tres onades de calor, tres sequeres, dos episodis d’incendis, una dana i també una onada de fred, l’associada a la borrasca Filomena, del gener del 2021.
Aquest estudi, que fa servir un mètode d’atribució per a fenòmens extrems conclou que les onades de calor del 2022, 2023 i 2025 han registrat temperatures mitjanes entre 1,3 i 2,2 ºC superiors a les que s’haurien registrat en un clima sense escalfament planetari.
Les sequeres i els incendis també mostren un factor agreujant important amb el canvi climàtic. L’informe indica que les sequeres recents (del 2022 i 2023) han comportat dèficits hídrics fins a un 25 % superiors i amb un superfície afectada fins a un 25 % més gran respecte a una situació semblant però sense canvi climàtic.
La dana de València, un 20 % més intensa
EL mateix informe analitza el cas de la dana de València de l’octubre de l’any passat. Segons l’informe de Greenpeace, aquesta dana va ser un 20 % més intensa i l’àrea afectada va ser un 10 % més àmplia com a conseqüència del canvi climàtic respecte a les condicions que tindrien en un clima sense l’escalfament actual.
Pedro Zorrilla Miras, responsable de Canvi Climàtic i delegat de Greenpeace a Espanya i Portugal assegura que aquest informe recorda que la petjada del canvi climàtic serà cada cop més destructiva si no s’actua.
El fred també és possible amb el canvi climàtic
L’informe mostra també que el fred, tot i que cada cop és més difícil, també pot deixar-nos episodis extrems en un context d’escalfament planetari.
És el cas de l’onada de fred associada a la borrasca Filomena, estudiada també en aquest informe i del que se’n desprèn que, tot i la seva severitat, l’onada de fred hauria estat encara més severa en un context de normalitat climàtica.
En aquest sentit, l’estudi indica que aquest episodi va deixar temperatures mínimes 1,3 ºC més altes i menys territori afectat pel fred extrem del que hauria comportat el mateix episodi en el passat.
Fenòmens simultanis i més costosos
Greenpeace ha presentat aquest treball a l’equador de la COP-30 de Belem. L’estudi posa també de manifest que el cost econòmic dels fenòmens meteorològics extrems és cada cop més gran.
Els 10 esdeveniments estudiats tindrien un cost econòmic calculat de prop de 23.000 milions d’euros i una afectació directa en prop de 370.000 habitants i la mort de 5.000 persones.
L’estudi fa incidència també en el fet que la majoria dels esdeveniments més intensos han passat en els darrers cinc anys i, a més a més, en molts dels casos, estan interrelacionats i són simultanis, com per exemple el cas d’onades de calor, que accentuen sequeres i afavoreixen les condicions dels grans incendis forestals.
