Aquest dimecres s’ha presentat el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC) de l’any 2025. És un informe que el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) realitza anualment des de l’any 2007, per abordar l’evolució del clima de casa nostra. D’entre les conclusions del BAIC 2025, algunes d’esperades i d’altres no tant.
La temperatura puja descaradament
De les conclusions més esperades, la pujada de la temperatura, que manté la seva escalada permanent dels darrers anys.
Segons les dades del BAIC 2025, Catalunya s’escalfa a un ritme de 0,27 ºC per dècada des de l’any 1950, en un escalfament que és encara més evident en els valors de temperatura màxima i en els mesos d’estiu.
Així, l’augment de la temperatura es xifra en fins a 0,33 ºC per decenni en les temperatures màximes, un ascens que arriba a 0,40 ºC per dècada en els valors de temperatura mitjana estiuencs. Aquest últim valor equival a un augment de 3 ºC en els darrers 76 anys als mesos d’estiu.
Això comporta, un augment clar dels dies amb extrems càlids, que presenten una tendència a l’alça molt evident. A la costa, les dades del Meteocat, indiquen que ara hi ha 39 nits tropicals més que a l’any 1950 i entre 34 i 43 dies més de calor a l’any.
Totes les estacions meteorològiques tenen aquest comportament clar a l’alça, sense excepcions.
L’any 2025 s’ubica, de nou, entre els més càlids registrats a Catalunya i continua una sèrie que s’allarga ja quatre anys seguits en què la temperatura mitjana anual supera àmpliament els acords de París, que estipulaven un topall recomanat d’un augment de 1,5 ºC respecte de l’època preindustrial (1850-1900).
El període 2022-2025 és el quart any consecutiu que aquest augment supera els 2 ºC.
S’ha perdut un terç de la pluja de l’estiu
El comportament de pluja, si més no en còmput anual, no presenta una anomalia tan contundent com és el cas de la temperatura.
Malgrat tot, algunes sèries meteorològiques mostren una tendència clara a la baixa, la majoria ubicades als Pirineus i Prepirineus.
A més a més, el BAIC 2025 observa una disminució clara a tot Catalunya en la disminució de la pluja en els mesos d’estiu, que se situa en un 4,4 % menys per dècada i l’equivalent al 33 % de pèrdua des de l’any 1950.
En 76 anys s’ha perdut un terç de la pluja caiguda entre els mesos de juny, juliol i agost.
S’observa, també, que els períodes de sequera han augmentat en les darreres dècades i que els períodes humits són cada cop menys intensos i extensos.
L’any 2025 confirma una tendència a la baixa en el vent
La gran novetat del BAIC 2025 és l’anàlisi del vent en l’anàlisi de tendència.
En aquest cas, s’han pres les dades de 29 sèries que arrenquen l’any 1998 i en les quals es constata que la velocitat mitjana del vent a Catalunya està disminuint un 5 % per cada deu anys, un 14 % des del 1998.
Es tracta d’un descens que ja s’ha pogut constatar en alguns estudis realitzats al continent europeu i que respon al fenomen conegut com a encalmament global.
Aquesta disminució del vent pot comportar, tal com apunta Jordi Cunillera, cap de l’equip de canvi climàtic del Meteocat, un augment de la temperatura a la costa, en fer que les brises siguin menys efectives i una pitjor dispersió de contaminants.
També l’estiu i la primavera són els períodes on més es nota el descens en la velocitat del vent, que podrien respondre a un debilitament de les brises. Aquest descens afecta tant la magnitud com la quantitat de dies amb vent i intens i té un senyal molt fort en el cas de l‘Empordà, on es calcula que ara hi ha entre 25 i 28 dies menys amb vent molt fort que a l’any 1998.
L’any 2025 és, fins ara, l’any amb menys vent registrat a Catalunya.
Vols rebre cada dia la previsió del temps per WhatsApp?
🔔 I no t’oblidis d’activar la campaneta!
Més sol i una aigua del mar més calenta
El BAIC 2025 ofereix l’anàlisi de tot un seguit de variables que, tot i ser secundàries, posen de manifest el canvi que està patint el clima de casa nostra en les darreres dècades.
En els darrers 76 anys s’observa un augment important de les hores de sol, que ara en són 260 més que a l’any 1950, unes 35 hores de sol més per decenni. En aquest cas, primavera i hivern són les estacions que presenten un augment més clar.
La temperatura de l’aigua del mar, amb dades preses a l’Estartit des de l’any 1974 ha augmentat a totes les fondàries però especialment en superfície, on ara es registren, de mitjana, 1,9 ºC més que fa 52 anys.
