Afegeix betevé com a font preferidaQue la previsió oficial sigui que aquesta tardor l’aigua del Besòs arribi a les nostres aixetes és símptoma que la recuperació del riu és un fet. Una circumstància que ha necessitat la implicació i la coordinació de les administracions per eliminar una claveguera i convertir el Besòs en això, un riu.
La gènesi de la transformació
L’origen de la transformació que s’ha experimentat al Besòs és el sanejament, la construcció d’estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) que han tractat les aigües urbanes abans d’injectar-les al riu.
Aquesta qüestió ha permès dues coses cabdals en la regeneració fluvial: la recuperació de la qualitat de l’aigua, d’una banda, i el manteniment d’un cabal sostingut, de l’altra. És a dir, aigua constant i de qualitat a la qual s’ha anat sumant, progressivament, aigua d’origen freàtic i del rec Comtal.
Són els ingredients principals a partir dels quals ha anat consolidant la transformació més visible a l’ull humà: un riu ple de vida, tant de fauna com de flora, i obert als usos ciutadans amb el parc fluvial.
Un connector biològic
L’aportació d’aigua neta —ja sigui depurada o freàtica— ha afavorit la creació d’hàbitats i ecosistemes, cosa que ha permès retornar al Besòs la seva funció biològica: la de connector. Un indret que uneix la serralada de Marina i la serra de Collserola, que dibuixa una àrea “amb un potencial molt gran per a la fauna“, concreta Álvaro Sainz, enginyer d’infraestructures de l’Àrea Metropolitana (AMB).
Així, ja comença a ser una tònica veure la presència de diverses espècies animals al Besòs —se n’han detectat més de 200 de diferents—, entre les quals hi ha establertes poblacions de llúdrigues, blauets o anguiles. Es tracta d’uns animals d’ecosistemes aquàtics que, quan s’estableixen en algun lloc, constaten la bona qualitat de l’aigua.
En paral·lel, el Besòs té una altra particularitat. Juntament amb la Tordera, són els únics dos rius sense regulació per un sistema de preses, que equilibra el cabal de manera artificial.
Això, però, permet que en moments de precipitacions abundants hi hagi grans avingudes d’aigua, que arrosseguen —i dipositen en el con de dejecció o ventall al·luvial— sediments: sorres i còdols.
Aquests elements formen petites illes en el curs del riu proper a la desembocadura, molt interessants per a la nidificació de les aus, lluny de l’amenaça humana.
El Besòs resilient
El Besòs és un riu antròpic, que ha estat alterat per l’home, perquè se n’ha canalitzat el tram baix fins a la desembocadura. Això va permetre satisfer la pressió urbanística i el creixement d’algunes ciutats fins a tocar el curs del riu, tant amb habitatges als trams finals del riu com amb indústries als trams inicials.
Si hi ha indústria a tocar d’un riu és sinònim de risc ambiental. El desembre del 2019, un incendi en una indústria va provocar un vessament tòxic que va deixar molta mortaldat de fauna subaquàtica al riu.
En aquest sentit, els darrers anys s’han col·locat a les rescloses artificials —uns obstacles de prop d’un metre d’alçària— unes mantes o catifes que permeten a peixos, com les anguiles, superar-les i pujar aigües amunt.
Segons recorda Álvaro Sainz, durant el vessament del 2019, es va comprovar com aquests animals van fer servir aquestes mantes per fugir de l’aigua del riu contaminada cap a espais segurs. Un element que dota el riu d’una mena de sistema de seguretat.
Acostar-se al concepte de delta
Els projectes de renaturalització del riu han de ser sostinguts en el temps perquè tinguin sentit. Així, el proper projecte que s’impulsarà serà el Reviu Besòs. Pretén millorar la resiliència metropolitana amb una actuació a la desembocadura.
“Recuperar l’antiga zona del delta és impossible”, remarca l’enginyer d’infraestructures de l’AMB, Álvaro Sainz, però detalla que Reviu Besòs permetrà crear aiguamolls, llacunes i zones d’aiguabarreig entre l’aigua dolça del riu i la salada del mar per generar un ecosistema litoral.
La idea és que aquesta actuació a la desembocadura tingui una connexió natural amb la zona deltaica del Llobregat, un dels puntals de les rutes migratòries de les aus que viuen i crien entre Àfrica i l’Europa Central.
Entrevista amb el director d’Operacions del Consorci Besòs Tordera al bàsics
En una entrevista al programa bàsics, el director d’Operacions del Consorci Besòs Tordera, Pere Aguiló, aprofundeix en aquesta evolució d’un dels rius que ens delimiten i que marquen una de les fronteres on està encabida Barcelona.
