“Si la Candelera riu, l’hivern és viu”, diu el refrany. Enguany ha rigut, i de quina manera. I és que a banda de fer un dia absolutament radiant —sense cap núvol enlloc—, el termòmetre s’ha disparat a l’alça i en alguns sectors del territori ha superat còmodament la marca dels 20 ºC, fins i tot als Pirineus, on s’han batut alguns rècords de calor en un mes de febrer.
Màximes de més de 23 graus en algunes valls dels Pirineus
Han estat nombrosos els observatoris oficials del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) els quals han superat els 20 graus a les valls del Pirineu i el Prepirineu catalans. En alguns casos ha estat la temperatura més alta mai anotada en un febrer.
A l’estació del Meteocat del Santuari de Queralt (el Berguedà), en funcionament des del 2002, s’ha anotat un valor màxim de 20,9 ºC al migdia, el registre més elevat mai anotat un febrer. El rècord anterior era de 20,4 ºC, el 27 de febrer del 2019. També ha estat rècord a Sant Pau de Segúries (el Ripollès) amb una marca màxima de 21,7 ºC.
A l’estació del SMC de Guardiola de Berguedà el termòmetre ha arribat a marcar 23,1 ºC al migdia, un registre que ha fregat el rècord absolut d’aquesta estació en un febrer, fins ara de 23,2 ºC el dia 26 de febrer del 2019.
També s’han batut rècords en altres estacions no oficials de l’Alt Berguedà.
D’entre els registres màxims oficials (SMC) anotats el dia de la Candelera a l’àmbit pirinenc destaquen els 23,3 ºC de la Seu d’Urgell, els 22,6 ºC de Sort, els 22,5 ºC del Pont de Suert o els 21,6 ºC a la Vall d’en Bas.
També cal afegir-hi els 24,2 ºC de l’estació de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) de la Seu d’Urgell i els 22,9 ºC de Martinet de Cerdanya.
Per què ha fet tanta calor als Pirineus avui?
Les causes són diverses. Una és la presència d’aire càlid en altura, una bombolla càlida generada per subsidència amb registres d’entre 13 i 15 graus a la vertical de Catalunya, a uns 1.500 metres d’altura.
No es tracta d’una bombolla d’aire procedent del Sàhara, sinó d’una massa d’aire originada a l’Atlàntic, però que s’ha anat escalfant gradualment per subsidència, és a dir, a causa del descens d’altitud progressiu d’aquest aire a mesura que s’acostava a Catalunya.
Un altre element decisiu ha estat el fogony. Es tracta d’un vent local, de component nord o nord-oest, que en baixar per les carenes de les muntanyes de la cara sud dels Pirineus o els Prepirineus s’escalfa de forma notable i perd humitat. Aquest vent arriba al fons d’algunes valls clarament reescalfat i amb una humitat molt baixa, en alguns casos inferior al 10 %.
Aquest fenomen local, típic d’algunes valls del Pallars, l’Alt Urgell, l’Alt Berguedà o el Ripollès, ha estat un element decisiu a l’hora de disparar a l’alça el termòmetre. En realitat, ja ho va fer en hores nocturnes, durant la nit del dia 1 al 2 de febrer.
Barcelona, al marge de la calorada
La ciutat de Barcelona i molts sectors del litoral i el prelitoral centrals han quedat ben lluny de rècords de calor en un febrer, en bona mesura gràcies a l’entrada de vent de component marítim, fresc i humit.
A Barcelona la màxima ha oscil·lat entre els 17 i els 20 ºC. A l’Observatori Fabra s’han registrat 19 ºC de màxima, una marca que dista força del rècord absolut en un febrer: 22,4 ºC el 3 de febrer del 2020.
La calor ha estat notícia avui als Pirineus, justament el dia que fa 66 anys que es va anotar la temperatura oficial més baixa: –32 ºC a l’estany Gento, i que fa exactament 10 anys que Barcelona patia els efectes d’una gran irrupció siberiana.
L’hivern encara té corda per a unes setmanes més segons la paremiologia —la Candelera ha rigut—, però el cert és que, mirant mapes, ben poc s’entreveu a curt i mitjà termini.
